Amb
dissenys molt coloristes i grans taques de colors plans que recorden
les obres serigràfiques d'Andy Warhol ens arriben les obres d'Angus
McDonagh, en una branca del pop-art que podríem anomenar post-art o
art postal. L'obra de McDonaugh, en efecte, consisteix en una
cinquantena de segells postals d'aparença simple, molts d'ells amb
la seva pròpia cara, gràcies als quals aquest britànic de Somerset
ha estat enviat cartes durant anys sense gastar ni una lliura en
segells.
El seu
treball va començar com a una protesta, reivindicant la desaparició
dels segells postals i del correu ordinari per culpa d'Internet i les
xarxes socials. “Tenia la sensació que el cap de la Reina estava
per desaparèixer dels segells i ser reemplaçat per tot d'altres
coses, i vaig sentir que havia d'actuar d'alguna manera”, recollia
el diari londinenc “Metro” fa un parell de setmanes en una
entrevista.
L'autor
va crear els segells deliberadament amb aparença senzilla i
simplista, però tot i així de les més de cent cartes, que ha
enviat a destins tan llunyans com Austràlia, Canadà o Hong Kong,
només una ha estat retornada per contenir un segell fals. Així
doncs, estem parlant d'un artista o d'un estafador? Què en penseu
vosaltres? Sabem què en pensa Royal Mail. L'empresa nacional de
correus britànica insisteix en que és un delicte tant la creació
com l'ús de segells falsificats i volen prendre mesures al respecte,
clar que d'altra banda són ells mateixos qui haurien d'haver
detectat els segells falsos durant aquests tres anys.
Val a
dir també que Angus McDonaugh en cap moment volia escaquejar-se dels
costos postals i ha provat de fer arribar xecs, però aquests han
estat tots retornats. Si és així, en lloc d'un criminal no hi
podríem veure una protesta artística, un Banksy del correu postal?
O una pregunta millor encara: Royal Mail reaccionaria de la mateixa
manera si fos Banksy qui hagués fet aquesta jugada?
Precisament
una de les activitats de la nova etapa de Banksy a Nova York va ser
vendre obres seves en una parada de carrer de les que solen vendre
imitacions. Quina diferència hi ha entre tots dos perquè puguem dir
que Banksy és un artista i McDonaugh no? Tots dos creen material
original ideat per suplantar a mode de protesta; cap dels dos busca
el benefici econòmic (els guanys de la venta d'originals a Nova
York, a 60$ la peça, van ser íntegres per al botiguer de la
parada). Però alerta! Banksy no ha fet perdre guanys a una companyia
nacional, només a quatre desconeguts que estaven redecorant casa
seva. Vol dir això que McDonaugh és un exemple que en l'Art, com en
tot, cal anar amb compte contra qui es protesta?
Sorgeix
de nou la gran pregunta “què és Art?” i una de les respostes
més plausible alhora que indefinida és “Art és allò que els
d'alguna manera (cultural, econòmica, política...) més poderosos
decideixen que és Art”. No està a les mans de tots, ni a les
meves, decidir si McDonaugh és un artista, sinó a les mans
d'aquells que, sense que ens en vulguem donar compte, decideixen
tantes coses per nosaltres. Vist així l'art contemporani no és tan
diferent del Renaixement o el Romanticisme, on els grans artistes
eren els que complaien millor als seus mecenes o enaltien amb més
gràcia la classe burgesa; la clau deu estar en complaure a qui toca
i no criticar el que no toca.