Pàgines

26 d’abril del 2014

El secret del musical dels Miserables: les pintures de Victor Hugo







Els Miserables, novel·la original de Victor Hugo, i feta musical, ja fa 29 anys que triomfa als escenaris. Des de la seva estrena al teatre Barbican de Londres l’any 1985, no ha deixat de representar-se arreu, tot començant a fer història  dins la trajectòria del gènere del teatre musical. Actualment s’està representant arreu de les comunitats autònomes, amb gran èxit.

Què poc es pensaven els seus creadors, Alain Boublil y Claude-Michel Schönberg, que la seva obra es representaria arreu del món als teatres més importants i guanyarien diversos premis, entre els quals hi destaquem els vuit Tony. A més a més, cal dir que l’èxit de l’obra ha fet que el musical hagi passat a la gran pantalla essent guardonat amb tres Oscars, sota la direcció de Tom Hooper.




Però un dels fets més rellevants que volem comentar és la renovació escènica  sobre el muntatge decoratiu, la qual remarca l’essència de la novel·la original i marca un punt diferencial. Aquest canvi material es va fer ja fa quatre anys, amb motiu de la celebració de l’aniversari dels seus vint-i-cinc anys. Cameron Mackintosh ens presenta en aquesta nova producció uns nous aires que en renoven l’ interès i la passió per aquesta obra literària tan realista, passional i humana. L’ambientació a trets generals passa d’un àmbit lumínic clar i colorit a una ambient grisós, tènue, mimetitzant-se més encara amb el sentiment dels seus protagonistes i la situació històrica real. El nou ús d’aquestes tonalitats no crea pas monotonia en el fil argumental sinó tot el contrari, ja que li atorga una major profunditat poètica.  


No obstant això, hi ha un altre factor clau que ajuda a remarcar l’ambient de tristesa i misèria, aquestes són les pintures del mateix Victor Hugo que es projecten al fons de l’escennari. Si bé és cert que es coneix majoritàriament com a poeta, novel·lista i dramaturg, l’autor de la novel·la també té una obra artística plàstica. Fruit del seu caràcter autodidacta el poeta i pintor, gestà tota una producció pictòrica, basada en la tècnica de l’aquarel·la i carbonet, que segons fonts coetànies l’ajudaven en la seva inspiració. Com que més aviat tenien un caràcter d’assaig i no estaven concebudes per oferir-les al gran públic, Victor Hugo mai les exposà per por a la crítica ja que podien fer ombra a les seves produccions literàries, que eren les que realment agradaven. 


Qui havia de dir-li doncs a l’autor dels Miserables que la seva novel·la havia de triomfar com a musical als escenaris i que en aquests s’hi projectarien les seves pintures! Només ens resta dir que si en teniu l’oportunitat de veure l’obra, gaudiu-la.


19 d’abril del 2014

El best-sellerisme i la 'lectura-basura'

Aquests dies són especialment festius: hi ha molta gent de vacances de Setmana Santa, que ho celebren, o no, amb tradicions com ara les processons o la Mona de Dilluns de Pasqua, però aquest any, també, ens trobem molt propers a Sant Jordi: dues festivitats en gairebé la mateixa setmana. I nosaltres, que fins ara no havíem fet cap article sobre literatura, hem decidit fer-ne un, el primer.

Biografies, 2003. Intervenció d'Alicia Martín al Palau Linares Casa d'Amèrica, Madrid, consistent en la irrupció literària a través de la finestra

Volem saber com són els nostres seguidors: sou dels que llegeixen només a l'estiu, a la platja? O devoreu tants llibres que heu d'anar formant llistes i llistes de noves adquisicions? Els compreu? Els agafeu de biblioteques? Els regaleu amb significats ocults? Són fidels companys de viatges? Els llegiu al metro, bus, tren...? Voldríem, a més a més, fer una reflexió no al voltant de com llegim sinó del que llegim. Realment ets el que llegeixes, de la mateixa manera que es diu que ets el que menges? Fa uns mesos a El Cultural tingueren un debat sobre si existeix l’alta i baixa literatura, diversos nivells literaris i on, fins i tot, arribaren a titllar de no-literari certs tipus de llibres, m’estic referint als best-sellers, concretament. Què creieu? Són literatura? Passatemps? Lectura-basura? (Aquí hem volgut posar “basura” en castellà per la rima i per referència directa a l’anomenada ‘tele-basura’). Realment exsisteix una lectura-basura? Quelcom de tan baixa qualitat que es podria anomenar “brossa literària”? Un best-seller se’l defineix com un llibre estrella que en poc temps arriba a una secció enorme de públic, caracteritzant-se per històries que enganxen i que, potser, toquen la banalitat, amb una qualitat formal que tendeix a la simplicitat. Sempre hi ha excepcions, i llibres de gran vàlua literaria han esdevingut èxit de vendes, com ara El nom de la rosa d’Umberto Eco, però el problema, potser, no rau en els llibres en sí, sinó en tot el mercat especulatiu que els envolta i que molt té a veure amb la bombolla especulativa del mercat de l’art, que es regeix per modes i lleis d’oferta-demanda. La cultura llibretera actua amb un merxandatge i una publicitat molt més salvatge, movent una quantitat molt gran de diners i, fins i tot, interessos. En aquest post humorístic es pot veure com, malauradament, la majoria de les persones no llegeixen o únicament llegeixen best-sellers, de manera que sempre es pot dir allò de que l’important, al final, és llegir.

Els llibres més llegits segons http://todayilearned.co.uk/

Però l’important, de veritat, és llegir? Llegir qualsevol cosa? Ara aquí faltaria el meu company Ricard per fer un duo pro i anti best-sellers, com aquell article que vam fer per a l’aniversari del bloc!
Està clar que hi ha llibres amb més o menys qualitat, però en què rau aquesta? En l’escriptura o en la conceptualització? La finalitat és el que busquem en la lectura, i això variarà depenent del nostre estat d’ànim o moment vital en el qual ens trobem. De vegades buscarem llibres per alimentar l’ànima i reflexionar al voltant del món i de l’ésser, d’altres voldrem una bona història ben explicada, d’altres senzillament un entreteniment ocasional que després no ens persegueixi durant el dia a dia. Tot és vàlid, en el fons. Tot? Vosaltres què en penseu?