Ciutats plujoses i altres alicients del turisme cultural

Ja ho diu la cançó, ¿quién es él? (…) ¿A qué dedica el tiempo libre?

Tots viatgem, tots fem turisme i marxem més o menys dies fora o prop de casa. Què hi fem? A què dediquem els pocs dies amb els que comptem? Mengem, comprem, visitem museus i monuments; en definitiva, busquem experiències noves que ens deixin el record d'una estada en un lloc diferent al d'on provenim. Però, en quina mesura realitzem actes culturals? A tots ens ha passat que, visitant una ciutat, ha començat a ploure i ens hem refugiat dins d'un museu o d'una eglésia. Potser ja teníem pensat d'anar-hi, però el mal temps ha fet que hi destinessim més temps o que canviessim una visita per una altra. Els museus, doncs, es nodreixen d'aquest mal temps, i tenen ben present el fet que aquest accentúa l'afluència de públic i, de fet, moltes vegades en el nostre imaginari ja ens agrada veure una pluja frenètica del nord d'Europa des dels finestrals d'algun museu en el que ens hi trobem calents, on hi ha una cafeteria o una tenda en la que podem, si cal, allargar més l'estada. Cal pensar en totes les estratègies possibles per a aprofitar la concurrència de públic dins dels museus.

Però, que és el turisme cultural? Únicament anar a museus? Anar a Amsterdam i passar-se el dia fumant haixís pot ser, en certa manera, turisme cultural? De fet sí, és un ítem típic d'aquesta ciutat i ens és lícit pretendre incloure aquesta acció dins del turisme cultural. Es tracta d'elements claus que esdevenen reclams per al turista: menjar paella a València, pasta i pizza a Itàlia i foi-gras a França, així com comprar la porcellana típica, per exemple. Tot això són petits elements que atreuen els turistes en clau cultural i que, a més, repercuteixen en l'economia de la zona. Cal pensar que també pot donar lloc a l'excessiu aprofitament del visitant, com ara els desorbitats preus que et fan pagar per pujar en gòndola a Venècia, o a la Torre Eiffel. Són destins, icones universals que tendeixen a creure lícits aquests preus per la seva pròpia naturalesa. 

Tramvia, atracció turística de Lisboa

Però hem de pensar que el turisme cultural no és només visitar museus i monuments -també ho és, sinó a més a més involucrar-se amb la cultura i les ciutats, conèixer o interessar-se pel seu passat i el seu present. Es tracta de la recerca d'icones que es troben en l'imaginari de tothom i que, en la majoria dels casos, han estat creades: la visita obligada al Gran Canó de Colorado, a la Torre Eifel, el Louvre, les piràmides d'Egipte o el Colisseu de Roma. Però no només són llocs, també són accions, com beure cervesa a Alemanya o pujar en tramvia a Lisboa, que formen part d'una llista que tots tenim en la nostra ment i de la que, conscient o inconscientment, anem taxant els ja assolits.

Les experiències, però, són cada vegada diferents, depenent del moment vital en el que ens trobem, de manera que us animem a que repetiu les visites, els viatges i les estades, perquè cada ciutat serà diferent cada vegada que hi aneu, amb diferents persones i en diferents moments de la vida. Perquè per vosaltres quina ha estat de les millors experiències de turisme cultural que heu tingut? I la pitjor? Des de Cultius Culturals us animem a que hi penseu!

Torna-hi!

-Demà vaig al Museu d'Art Modern de Tarragona.

-Jo ja hi vaig anar fa tres anys. T'agradarà molt.

-Sí, hi vaig estar l'any passat. Està molt bé.

-Ah! Doncs llavors per què hi tornes?

-...

Potser es deu al fet que jo sóc un apassionat dels museus, però aquest petit diàleg l'he viscut més d'un cop. Hi ha molta gent que veu els museus com col·leccionables d'un catàleg: l'he vist, ja el puc tatxar de la meva llista de museus pendents, a pel següent. Si el museu en qüestió no realitza exposicions temporals sembla que ens haguem d'oblidar d'ell, que l'exposició permanent ja no tingui res més a oferir-nos, però no és així.

La National Gallery de Londres contínuament incorpora
petites obres que matisen el seu discurs artístic. Torna-hi!

L'exposició “permanent” d'un museu sol ser una petita part de tota la col·lecció que guarden als magatzems, és per això que els bons museus procuren que hi hagi una mínima rotació amb les peces exposades, no només perquè això afavoreix una millor conservació de tota la col·lecció sinó també per, precisament, crear atractius per a que els visitants tornin al museu al cap d'un temps. De vegades es tracta d'una obra que és reemplaçada per una altra (evidentment en aquest cas no parlem de les obres estrella d'un museu; al Museo del Prado, per exemple, no li interessa pas moure Las Meninas del seu lloc), però d'altres vegades, i aquí és on des del meu punt de vista la cosa es posa interessant, es tracta d'un canvi en la distribució de les obres. Aquest segon tipus de canvi ens permet veure les obres d'art que ja hem vist sota noves perspectives. Per posar un exemple fàcil podria ser que el primer cop que veiem un determinat bodegó de Caravaggio el museu ens el mostra a la mateixa sala que la resta d'obres d'aquest artista, però al cap d'uns anys el trobem en una altra sala envoltat per bodegons d'altres artistes barrocs. D'aquesta manera el primer cop que veiem aquest bodegó el percebem com una part del total de l'obra de Caravaggio, en canvi la propera vegada que visitem aquest museu podrem apreciar les diferències tècniques i estilístiques amb altres bodegons.

El Museu Guggenheim de Bilbao es basa en
exposicions temporals, Torna-hi! sempre que puguis.

A més la gran majoria de museus d'avui dia compten també amb una biblioteca oberta al públic i organitzen activitats i cicles de conferències, alguns fins i tot concursos, tot per recordar-nos que estan allà esperant que tornem a visitar-los. De ben segur també podreu trobar els vostres museus preferits a la xarxa, no tan sols amb la seva pròpia pàgina web sinó també amb comptes a Facebook o Twitter per mantenir-vos al corrent de les novetats. A les botigues hi podreu comprar els més variats souvenirs estampats amb les obres estrella del museu, catàlegs de les exposicions, llibres i material de dibuix; mentre que alguns museus més grans tenen fins i tot la seva pròpia cafeteria o restaurant, un bon lloc on organitzar un sopar ben amanit amb cultura.

Així doncs us animem a tornar als museus que ja heu visitat, a repetir si us van agradar i a donar-los una segona oportunitat si no us van acabar de fer el pes. Els museus del segle XXI són, o haurien de ser, per norma general institucions vives, que es mouen, que canvien, que proposen activitats i que volen interactuar amb l'espectador. En el meu cas hi ha museus que cada vegada que els he visitat i he descobert alguna cosa nova. Aprofiteu aquest cap de setmana amb la Nit dels Museus i el Dia Internacional dels Museus i descobriu, o millor encara re-descobriu, els museus de la vostra ciutat.

L'enigma de la modernitat

La preocupació per ser moderns, per estar a la moda, no ens passa només a nosaltres; també passa en la literatura, on un bon exemple d'això serien els fan-fics o les novel·letes que segueixen a l'èxit d'un best-seller, o fins i tot en l'art plàstic. És així com sorgeixen els diversos moviments en la història de l'art: algun inspirat proba de ser original i canvia els arcs de mig punt pels arcs apuntats donant així el primer pas del canvi arquitectònic del romànic al gòtic; Eduard Monet comença a pintar a l'aire lliure en lloc de quedar-se tancat al seu estudi, als seus contemporanis els hi agrada i comencen a imitar-lo. L'originalitat esdevé moda i aquesta es trenca quan arriba un altre d'original. És per això que recordem els virtuosos que generen el canvi en la moda, però molts dels que “s'apunten al carro” romanen per sempre en l'anonimat. Qui no s'arrisca no pisca.

Màscares africanes/reatrat obra de Pablo Picasso

Però al mateix temps en l'art, com en la moda, tot és cíclic. Tornen els pantalons de campana, o les ulleres de pasta... Allò antic que s'ha deixat de banda torna a ser original. Què és si no la moda vintage? Doncs en l'art passa igual: el Renaixement exalta l'equilibri i l'harmonia pròpia de l'art clàssic grecoromà, acte seguit l'art barroc ho omple tot de floritures i fa composicions recarregades que es trencaran amb l'arribada del Neo-Classicisme, un nou retorn a l'art grecoromà. I així segle rere segle, cicle rere cicle, arribem a l'art contemporani, on sembla que es deixi de banda el ciclisme, que tot sigui innovació i trencament amb tot l'art anterior. Sí, trencament, aquesta és la idea que portaven els artistes contemporanis; però, intencionadament o no, tot continua sent un retorn a períodes més antics. L'art es retro-alimenta a sí mateix. Veiem doncs que el cubisme de Pablo Picasso s'inspira en les màscares de la tradició africana; o que, malgrat que la tècnica pop-art d'Andy Warhol sigui ben diferent, els seus temes no deixen de ser reinterpretacions contemporànies del bodegó i del retrat, dos dels temes principals en l'art barroc.

La impossibilitat física de la mort en la ment d'algú viu, Damien Hirst  (1991)

I així arribem fins a Damien Hirst, un artista britànic molt polèmic en les darreres dècades pel seu treball amb animals morts preservats en formol. La mort, el tema principal en l'obra de Hirst, ha estat sempre carregada de simbolisme i un fort significat personal. Moltes obres d'art parlen sobre la mort, però si utilitzem la mort com a mitjà i no només com a tema: escàndol! “Això no és art” com dirien molts. Aberracions de l'art contemporani! Però curiosament Hirst no ha sigut el primer en utilitzar cadàvers per expressar-se artísticament i per comprovar-ho us convidem a anar a Roma i visitar la cripta de Santa Maria della Concezione dei Capuccini. Els valents que s'hi atreveixin hi descobriran la peculiar decoració del segle XVII que els monjos caputxins van fer amb els ossos dels seus avantpassats: esquelets convertits en estàtues, altars fets íntegrament amb calaveres, voltes de canó guarnides amb tíbies i pelvis... Res a envejar al tauró en formol de Damien Hirst!

Aquest és l'enigma de la modernitat, que allò modern és allò que fou vell. Dos pols oposats que es toquen per les puntes. Així que ara us convidem a un petit joc mitjançant els comentaris. Ajudeu-nos a trobar més exemples d'art modern que puguem relacionar amb l'art antic.