Un museu de tots. The museum of broken relationships

Si mai aneu a Zagreb, Croàcia, no deixeu perdre l'oportunitat de visitar un museu molt curiós: The museum of broken relationships. http://brokenships.com/

Cartell d'entrada

Unes sabates velles, un abric, una carta d’amor, un CD especial, un cor de peluix... són alguns dels elements que podem trobar i que, aparentment, no guarden gaire relació entre ells, gairebé com un gabinet de curiositats del segle XXI, més ordenat i espaiat, amb parets blanques i suports moderns. Llavors, amb l’ajuda d’una guia en format paper, et vas assabentant dels diferents conflictes sentimentals de cadascuna de les persones que han deixat algun objecte allà perquè, de fet, es tracta d'un museu que ben bé podria ser comunitari. Històries reals de persones d'arreu del planeta, parlant del dolor que van sentir quan l'amant els va deixar, quan van perdre l'amor a la guerra, o l'odi terrible per aquella persona que no els va tractar com es mereixien. 

Interior del museu

Totes són històries vertaderes, viscudes i explicades en primera persona pels propis protagonistes; qualsevol persona pot deixar un objecte i sentir que una part d’ella mateixa, i d’aquella relació, perdura en aquest espai.

Interior del museu

Carta d'amor trencada

Més poètiques o menys, amb més coherència discursiva o menys, amb més mala llet o menys, cadascuna de les persones és lliure de definir el seu objecte com vulgui i no se li canviarà en cap moment.

Trobem, per exemple, una carta d'amor que no arribà a enviar-se perquè van deixar a aquella persona, per mail, abans de poder-ho fer i decidí enganxar la carta a un vidre i trencar-ho, com una mena de ritual de finalització.

La iniciativa, en un principi, era crear una exposició itinerant que donés la volta al món per després, com tantes altres, desaparèixer. Però la necessitat i l’èxit rotund d’aquesta va fer que calgués un emplaçament fix, i aquest seria, finalment, el casc antic de la capital croata.

Vistes de la ciutat des del casc antic

La gestació vingué donada per part de dos artistes croats: Olinka Vištica productora de cinema, i l’escultor Dražen Grubisic que, en tallar amb la seva relació, decidiren crear, mig en broma, un museu on col·locar els objectes personals que els recordessin la seva vida conjunta. El 2006, amb l’ajuda d’altres amics, ho feren realitat i ho presentaren al 41è Saló de Zagreb. Fou un èxit rotund, i de Zagreb passà a altres països balcànics, també a Argentina, Alemanya, Singapur, Indonèsia, i molts altres fins al 2010 amb una col·lecció gairebé el doble de gran degut a les donacions que els visitants feren a cada expo. Aquell mateix any, els dos artistes decidiren que volien que fos un museu de veritat, permanent, i llogaren l’espai en el que actualment es troba, essent aquest el primer museu privat de Croàcia. La seva originalitat es premià al 2011 amb el Premi Kenneth Hudson.

Dossier-guia del museu

Amb això se’ns demostra que els sentiments van més enllà de les fronteres, posant de manifest la seva universalitat: la dificultat de l'adéu, la ira o l'amor fallit, són els temes principals del museu que no pot deixar-te indiferent i que, de fet, reflecteixen la tradició cultural, política i social de cadascuna de les persones que hi participa, convertint en públic el que en teoria és privat, creant un espai on la línia entre la privacitat i allò públic esdevé quasi inexistent. Comences el dossier i l’acabes, no et deixes ni una coma perquè, en el fons, a tots ens agrada fer safareig i indagar en la vida dels altres.

D'una punta i de l'altra del món; de Belgrad a Canadà i d’Indonèsia a Mèxic, són testimonis efímers de conceptes perennes, com ho són els sentiments humans, universals i individuals alhora.