Torna-hi!

-Demà vaig al Museu d'Art Modern de Tarragona.

-Jo ja hi vaig anar fa tres anys. T'agradarà molt.

-Sí, hi vaig estar l'any passat. Està molt bé.

-Ah! Doncs llavors per què hi tornes?

-...

Potser es deu al fet que jo sóc un apassionat dels museus, però aquest petit diàleg l'he viscut més d'un cop. Hi ha molta gent que veu els museus com col·leccionables d'un catàleg: l'he vist, ja el puc tatxar de la meva llista de museus pendents, a pel següent. Si el museu en qüestió no realitza exposicions temporals sembla que ens haguem d'oblidar d'ell, que l'exposició permanent ja no tingui res més a oferir-nos, però no és així.

La National Gallery de Londres contínuament incorpora
petites obres que matisen el seu discurs artístic. Torna-hi!

L'exposició “permanent” d'un museu sol ser una petita part de tota la col·lecció que guarden als magatzems, és per això que els bons museus procuren que hi hagi una mínima rotació amb les peces exposades, no només perquè això afavoreix una millor conservació de tota la col·lecció sinó també per, precisament, crear atractius per a que els visitants tornin al museu al cap d'un temps. De vegades es tracta d'una obra que és reemplaçada per una altra (evidentment en aquest cas no parlem de les obres estrella d'un museu; al Museo del Prado, per exemple, no li interessa pas moure Las Meninas del seu lloc), però d'altres vegades, i aquí és on des del meu punt de vista la cosa es posa interessant, es tracta d'un canvi en la distribució de les obres. Aquest segon tipus de canvi ens permet veure les obres d'art que ja hem vist sota noves perspectives. Per posar un exemple fàcil podria ser que el primer cop que veiem un determinat bodegó de Caravaggio el museu ens el mostra a la mateixa sala que la resta d'obres d'aquest artista, però al cap d'uns anys el trobem en una altra sala envoltat per bodegons d'altres artistes barrocs. D'aquesta manera el primer cop que veiem aquest bodegó el percebem com una part del total de l'obra de Caravaggio, en canvi la propera vegada que visitem aquest museu podrem apreciar les diferències tècniques i estilístiques amb altres bodegons.

El Museu Guggenheim de Bilbao es basa en
exposicions temporals, Torna-hi! sempre que puguis.

A més la gran majoria de museus d'avui dia compten també amb una biblioteca oberta al públic i organitzen activitats i cicles de conferències, alguns fins i tot concursos, tot per recordar-nos que estan allà esperant que tornem a visitar-los. De ben segur també podreu trobar els vostres museus preferits a la xarxa, no tan sols amb la seva pròpia pàgina web sinó també amb comptes a Facebook o Twitter per mantenir-vos al corrent de les novetats. A les botigues hi podreu comprar els més variats souvenirs estampats amb les obres estrella del museu, catàlegs de les exposicions, llibres i material de dibuix; mentre que alguns museus més grans tenen fins i tot la seva pròpia cafeteria o restaurant, un bon lloc on organitzar un sopar ben amanit amb cultura.

Així doncs us animem a tornar als museus que ja heu visitat, a repetir si us van agradar i a donar-los una segona oportunitat si no us van acabar de fer el pes. Els museus del segle XXI són, o haurien de ser, per norma general institucions vives, que es mouen, que canvien, que proposen activitats i que volen interactuar amb l'espectador. En el meu cas hi ha museus que cada vegada que els he visitat i he descobert alguna cosa nova. Aprofiteu aquest cap de setmana amb la Nit dels Museus i el Dia Internacional dels Museus i descobriu, o millor encara re-descobriu, els museus de la vostra ciutat.