Juguem? Interactius aplicats a les activitats pedagògiques

Un dels espais dels museus que més s'ha desenvolupat al llarg de les últimes dècades han 

estat els departaments pedagògics. En ells es realitzen, generalment, visites guiades 

seguides d'un petit taller per a que els nens -sí, nens, ja que en són ben pocs els tallers

didàctics per a adults- experimentin, crein o posin en pràctica coneixements que han estat 

treballant. Tant per al desenvolupament de la visita guiada com del taller, doncs, es necessitenelements mediadors que apropin els conceptes i ajudin en l'interiorització. És aquí on hi 

intervenen els elements interactius que, amb el temps, han anat evolucionant i modernitzant-se:naixent com a senzilles imatges o fotocòpies d'algun element característic, acabant en tablets ialtres dispositius sofisticats.
Caixa de l'Expressart, MACBA



Citant exemples podem fixar-nos en l'ús d'audiovisuals introductoris, com en una exposició al MUSAC sobre violència al cinema, en el qual varen fer estirar sobre uns matalassos els nens i, projectant un audiovisual al sostre, anaven relacionant les imatges amb el seu dia a dia. 

El MACBA, per posar un altre exemple, utilitza l'anomenat 'Expressart, museu portàtil': una
caixa amb molts departaments amb tot d'elements d'ús quotidià, joguines, entre d'altres, al seu interior, per poder relacionar-los amb determinats elements del museu. 

Molts altres museus  utilitzen el sistema de tablets per mostrar vidios o imatges, ja sigui de 

detalls de quadres o maquinària o per mostrar comparacions amb la quotidianeïtat o amb 

elements que directament no es poden veure; a la Casa-Museu Rafael Masó de Girona, per 

exemple, les utilitzen per mostrar imatges i fotografies de com era originariament cada sala i

poder donar la informació de manera més visual, fent que el visitant hi interactui, hi relacioni i 

s'hi involucri. Es tracta, doncs, d'un suport en l'aprenentatge o en la tasca d'apropar
conceptes que d'una altra manera serien més complexos. 




Però, què passaria si la tasca mediadora la deixessim directament a un mòdul interactiu, 

sense necessitat de guia? Molts centres, com ara el Cosmocaixa o el Museu d”Història de 

Catalunya ja ho han fet. Però no només museus que ja en la seva gestació tenen un caire 

interactiu, altres museus més «clàssics» en quant a museografia també han anat adquirint 

amb el temps sales i espais destinats a la pedagogia, amb seients i monitors o elements de 

joc i consulta, que ja s”ha fet al Reina Sofía i a la Fundació Miró, o aules senceres com és el 

Caixaforum Kids, que en cada exposició elabora una sala destinada a la educació, on poden
realitzar les activitats tant nens com grans. 






Així, amb la implantació d”interactius que 

sense necessitat de ningú més aproximen 

els conceptes amb jocs senzills o 

complexos, casolans o tecnològics i que tant nens com adults poden accedir, per 

aprendre, jugar i crear un altre tipus 

d”experiència museal. I sí, els adults 

també poden i han de jugar, i des del CultiusCulturals us animem a que, adults d”arreu, 

feu provatures amb aquests elements. 

Juguem?