En una paraula: geni.
Nikola Tesla (Smiljan, Imperi Austro-húngar 1856 - Nova York, 1943) pertany al grup selecte de persones que han canviat el curs del desenvolupament de la humanitat. Home de món i d'ètnia sèrbia, nasqué en un poble fronterer de l´imperi austro-húngar (avui pertanyent a Croàcia), es formà en universitats tan diverses com la de la ciutat de Graz (Àustria) o Praga (Rep. Txeca) i fins i tot treballà (i més tard competí) amb el mateix Thomas Edison.
Inventor, enginyer
mecànic, enginyer elèctric i físic a Tesla li devem el tenir una
xarxa de distribució que ens duu l´electricitat fins a casa, el fer
ús de les làmpares fluorescents, el poder escoltar la ràdio
(Marconi NO en va ser l'inventor, malgrat que la majoria de gent ho
creu), el tenir wifi, el poder canviar de canal de TV/engegar
minicadenes... sense haver de mouren's del sofà, el fer-nos
radiografies, el tenir la possibilitat d'obtenir energia renovable de
centrals hidroelèctriques, el poder obtenir informació de l´univers
mitjanҫant ones electromagnètiques, i una
llarga llista d'invents més.
Donada
la seva gran contribució a la ciència, el govern de l'antiga
Yugoslàvia juntament amb la família de
Tesla van decidir crear un museu en el seu honor a Belgrad. Després
de diversos tràmits (Tesla va viure la major part de la seva vida
als Estats Units, pel que quan va morir el govern d'aquests va
intervenir tots els seus documents on constaven els seus estudis i
investigacions) el 1952 es va inaugurar el museu Nikole Tesle en un
barri relativament cèntric de Belgrad.

L'edifici del museu és una vil·la residencial construida l'any 1929 seguint el projecte de l'arquitecte sèrbi Dragiša Brašovan (Vršac, 1887 - Belgrad, 1965) d'estil classicista. És una institució única al món ja que preserva documents originals i personals de Tesla.
Com si d'una casa-museu es tractés, el visitant comenҫa la visita al replà. Per entrar en temàtica, una breu introducció a la vida i obra de Nikola Tesla es pot visualitzar a la sala adjunta de l'ala esquerra (Sala 5), la qual compta amb una pantalla gegant on un film de vint minuts dóna una primera impressió del que donarà de sí el museu. En acabar, el guia comenҫa el seu discurs mostrant el funcionament de diversos prototips dissenyats per Tesla i degudament distribuits per la sala d'audiovisuals. En una segona fase (Sala 6), els valents que ho desitgin podràn experimentar en primera persona la transmissió d'energia a distància mitjanҫant una làmpara fluorescent i un oscil.lador d'alta freqüència acoblat a un transformador de 200 000 V.
En la
següent i última sala de la vessant científica de Tesla (Sala 7),
encara a l'ala esquerra, es demostra el
control remot per ones electromagnètiques d'un dispositiu mecànic,
i de nou s'ofereix la possibilitat de participar de l'experiment.
Passat
el replà i ja a l'ala dreta de l'edifici
comenҫa
l'exposició de la vida personal de Tesla amb documents originals i
destacant la seva part més humana. Tesla va patir la infàmia dels
seus opositors, i degut a les seves idees massa avanҫades per
l'època va ser titllat de científic boig. Independentment
de si va ser o no una persona excèntrica, del que no es pot dubtar
és que Tesla va ser un home que va viure de i per la ciència,
dedicant-hi la vida, els esforҫos i els estalvis.
Ja per
finalitzar la visita, l'última sala (Sala
3) compta amb una bobina de Tesla original, l'element més valuós de
tot el recinte cultural.
El
museu Nikole Tesle és un lloc únic per
experimentar la ciència contextualitzada. En un espai relativament
petit compatibilitza l'experimentació o el "touch it yourself"
de museus com el CosmoCaixa de Barcelona amb el rerefons històric i
personal del científic, normalment present en tots els museus
d'història de la ciència. Aquesta barreja
d'elements juntament amb la relativament baixa densitat d'informació
exposada i la redundància en les idees principals, ajuden a que el
visitant no se saturi i pugui gaudir del que veu, sent i toca.
Podeu veure el web aquí: www.tesla-museum.org/meni_en.htm
Podeu veure el web aquí: www.tesla-museum.org/meni_en.htm
Rosa Maria Torrademé
rtorrato7@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada