Muzej Nikole Tesle (Nikola Tesla) de Belgrad

En una paraula: geni.

Nikola Tesla (Smiljan, Imperi Austro-húngar 1856 - Nova York, 1943) pertany al grup selecte de persones que han canviat el curs del desenvolupament de la humanitat. Home de món i d'ètnia sèrbia, nasqué en un poble fronterer de l´imperi austro-húngar (avui pertanyent a Croàcia), es formà en universitats tan diverses com la de la ciutat de Graz (Àustria) o Praga (Rep. Txeca) i fins i tot treballà (i més tard competí) amb el mateix Thomas Edison.

Inventor, enginyer mecànic, enginyer elèctric i físic a Tesla li devem el tenir una xarxa de distribució que ens duu l´electricitat fins a casa, el fer ús de les làmpares fluorescents, el poder escoltar la ràdio (Marconi NO en va ser l'inventor, malgrat que la majoria de gent ho creu), el tenir wifi, el poder canviar de canal de TV/engegar minicadenes... sense haver de mouren's del sofà, el fer-nos radiografies, el tenir la possibilitat d'obtenir energia renovable de centrals hidroelèctriques, el poder obtenir informació de l´univers mitjanҫant ones electromagnètiques, i una llarga llista d'invents més.

Fotografia de Nikola Tesla

Donada la seva gran contribució a la ciència, el govern de l'antiga Yugoslàvia juntament amb la família de Tesla van decidir crear un museu en el seu honor a Belgrad. Després de diversos tràmits (Tesla va viure la major part de la seva vida als Estats Units, pel que quan va morir el govern d'aquests va intervenir tots els seus documents on constaven els seus estudis i investigacions) el 1952 es va inaugurar el museu Nikole Tesle en un barri relativament cèntric de Belgrad.

L'edifici del museu és una vil·la residencial construida l'any 1929 seguint el projecte de l'arquitecte sèrbi Dragiša Brašovan (Vršac, 1887 - Belgrad, 1965) d'estil classicista. És una institució única al món ja que preserva documents originals i personals de Tesla.


Com si d'una casa-museu es tractés, el visitant comenҫa la visita al replà. Per entrar en temàtica, una breu introducció a la vida i obra de Nikola Tesla es pot visualitzar a la sala adjunta de l'ala esquerra (Sala 5), la qual compta amb una pantalla gegant on un film de vint minuts dóna una primera impressió del que donarà de sí el museu. En acabar, el guia comenҫa el seu discurs mostrant el funcionament de diversos prototips dissenyats per Tesla i degudament distribuits per la sala d'audiovisuals. En una segona fase (Sala 6), els valents que ho desitgin podràn experimentar en primera persona la transmissió d'energia a distància mitjanҫant una làmpara fluorescent i un oscil.lador d'alta freqüència acoblat a un transformador de 200 000 V.

Interactiu científic

En la següent i última sala de la vessant científica de Tesla (Sala 7), encara a l'ala esquerra, es demostra el control remot per ones electromagnètiques d'un dispositiu mecànic, i de nou s'ofereix la possibilitat de participar de l'experiment.

Passat el replà i ja a l'ala dreta de l'edifici comenҫa l'exposició de la vida personal de Tesla amb documents originals i destacant la seva part més humana. Tesla va patir la infàmia dels seus opositors, i degut a les seves idees massa avanҫades per l'època va ser titllat de científic boig. Independentment de si va ser o no una persona excèntrica, del que no es pot dubtar és que Tesla va ser un home que va viure de i per la ciència, dedicant-hi la vida, els esforҫos i els estalvis.

Ja per finalitzar la visita, l'última sala (Sala 3) compta amb una bobina de Tesla original, l'element més valuós de tot el recinte cultural.

El museu Nikole Tesle és un lloc únic per experimentar la ciència contextualitzada. En un espai relativament petit compatibilitza l'experimentació o el "touch it yourself" de museus com el CosmoCaixa de Barcelona amb el rerefons històric i personal del científic, normalment present en tots els museus d'història de la ciència. Aquesta barreja d'elements juntament amb la relativament baixa densitat d'informació exposada i la redundància en les idees principals, ajuden a que el visitant no se saturi i pugui gaudir del que veu, sent i toca.

Podeu veure el web aquí: www.tesla-museum.org/meni_en.htm

Rosa Maria Torrademé

rtorrato7@gmail.com

Inesperada troballa a Alemanya: el Tresor de Múnic

Fa relativament pocs dies que es feia manifesta la notícia de la gran troballa de tota una col·lecció d’obres d’art a Alemanya. Com pot haver estat un tresor tan important ocultat durant tants anys? Aquesta és segurament la primera pregunta que ens ve a tots al cap. Malauradament, no podem arribar més enllà amb una resposta clara, ja que en aquests moments les autoritats alemanyes estan investigant a fons aquest cas.

Segons les dades proporcionades a la premsa alemanya, dins l’apartament de Munic on s’hi mantenia oculta la col·lecció d’obres, varen ser comptabilitzats a gran escala centenars de treballs que havien estat confiscats en època de govern nazi. Tot i haver estat desaparegudes durant dècades, segurament per interessos polítics i econòmics, els estudiosos sí que en tenien notícia de les obres d’art, ja que gran part d’elles havien estat confiscades a museus, i no només a particulars.

El primer esclat públic sobre la notícia el donà la revista Focus, del mateix país, el darrer diumenge, tot informant sobre la redescoberta d’unes 1500 peces d’art, on hi destacava entre elles grans mestres com Pablo Picasso, Henri Matisse i Emil Nolde. Segons altres fonts, també ens trobaríem davant del cas d’obres de Marc Chagall i Max Liebermann.

 

Encara que sembli estrany, no és d’extrema actualitat aquest fet, ja que va ser al 2011 quan es notificà sobre l’existència d’aquesta col·lecció, durant una ordre de registre de l’apartament de Gurlitt, fill del gran marxant d’art Hildebrand Gurlitt, per evasió fiscal. No obstant això, el portaveu de la canceller Merkel afirmà que el govern n’estava al corrent des de fa relativament pocs mesos, ja que el cas s’estava estudiant per una assessoria d’experts sobre l’anomenat “art degenerat” i “l’àrea de saqueig del nazisme”. Aquests equips de treball estudien les produccions artístiques que eren rebutjades per la filosofia nazi i que per defecte, s’atribuïen a propietaris jueus. Segons aquest saber, es tractava d’un art degenerat que malmetia el gran poble alemany i calia ser apartat de la percepció pública per tal de no denigrar-ne el seu pensament. 

Finalment cal dir que les obres han d’estar sotmeses a uns estudis acurats, tant de conservació, taxació i verificació, ja que pot ser que en alguns casos no es tracti d’originals sinó de sèries de gravats, que cal encara confirmar per tal de no atrevir-se a sobrevalorar la col·lecció. Ens quedem doncs, a l’espera de futures declaracions que ens revelin realment el prestigi de la troballa, tot i que les darreres informacions neguen en un principi la futura difusió del catàleg d’aquesta enigmàtica col·lecció.

Córdoba en diez pasos. Parte II

Terminamos con este artículo nuestro recorrido por una ciudad llena de rincones y lugares que merece la pena descubrir…

6. El Mercado de la Victoria

Desde esta primavera se puede disfrutar de un nuevo concepto distinto del típico “bardecañaytapa”. En este mercado tienes la posibilidad de degustar platos tradicionales de la cocina cordobesa, pasando por un puesto de comida italiana, ostras o un plato de sushi. Todo ello envuelto en un lugar con mucha historia (como casi todo aquí), la antigua Caseta de Feria del Círculo de la Amistad, que data del siglo XIX. Una estructura metálica con reminiscencias modernistas que ha dado cabida a un mercado de abastos de toda la vida con un toque nuevo. Para los que hayáis estado en Madrid, os recordará al Mercado de San Miguel, por lo menos a mí me paso cuando lo vi.

Si queréis saber más visitad su página web.

Entrada principal al mercado de la Victoria

7. Mayo Cordobés

Nuestro mes de celebración por excelencia. Un mes grande, donde cada fin de semana hay algo que hacer, un motivo por el que reunirse, es sencillamente genial. Siempre que preguntes a un cordobés “¿Cuándo es la época buena para ir a Córdoba?” siempre responderá “MAYO”. Por el clima, por todo lo que ocurre en él, os cuento cuales son los eventos de este mes de forma resumida:

• Cata de Vino Montilla-Moriles: la última semana de Abril se reúnen más de 20 bodegas para que se pueda degustar todas las variedades de vino esta prestigiosa denominación de origen.
• Las Cruces: El día uno de Mayo se celebra la Batalla de las Flores y en ese fin de semana, las Cruces, un concurso con el que dar la bienvenida al buen tiempo. Las Cruces se celebran el primer fin de semana de Mayo y se ubican en patios y plazas de Córdoba, donde disfrutar de tapas típicas, sevillanas y espectáculos.
• Los Patios: Aunque se le ha dedicado un apartado por su importancia como Patrimonio de la Humanidad, no hay que olvidar el famoso concurso de Patios y de Rejas y Balcones en el que participan estos lugares únicos de nuestra ciudad.
• La Feria: Para cerrar este mes, nada mejor que terminar con la semana por todo lo alto, la Feria de Nuestra Señora de la Salud. Las casetas se distribuyen por el Arenal y en ellas se puede disfrutar de baile, fiesta, gastronomía y sobre todo mucho arte. Es difícil resumirlo en un par de líneas, hay que venir y vivirlo.

Toda la información sobre nuestro mes más movido en estas páginas:

http://www.turismodecordoba.org/fiestas-y-eventos.cfm

http://www.mayocordobes.es/

La Feria de Córdoba, (1899-1900) Julio Romero de Torres

8. Los museos

Córdoba goza de una variedad importante en lo que a oferta cultural se refiere. Entre ellos contamos con tres museos a destacar:

• Museo Arqueológico: dispone con una colección de pieza excepcional, que supone un repaso a la Historia de nuestra ciudad desde la Prehistoria hasta la Edad Media, conformando uno de los museos más completos de nuestro país. Destaca la ampliación efectuada en el palacio renacentista donde se ubica el museo, en el cual podemos visitar el yacimiento del Teatro romano de la ciudad, ubicado en el sótano de las nuevas instalaciones. Para mayor información pinchad aquí:

• Museo de Bellas Artes: ubicado en la famosa Plaza del Potro y ocupando el antiguo Hospital de la Caridad, éste ha sido el lugar donde se han acogido las muestras de pintura cordobesa desde mediados del XIX. Visitad su página web:

• Museo Julio Romero de Torres: comparte protagonismo con el Museo de Bellas Artes, ubicándose también en el Hospital de la Caridad. Este museo, dedicado al famoso pintor cordobés, recoge la trayectoria pictórica del artista con un nuevo discurso expositivo y renovadas instalaciones que se inauguraron en Enero de 2011. Dispone también de página web:

Plaza del Potro y entrada a los museos de Bellas Artes y Julio Romero de Torres

9. Posada del Potro

Ubicada también en la famosa plaza con la que comparte nombre, antiguo corral de vecinos, esta posada es un vestigio de la actividad comercial que allí se llevaba a cabo desde la Edad Media hasta casi nuestros días. Actualmente se ha abierto al público como la “Casa del Flamenco de Córdoba”.

Patio de la posada

10. Medina Azahara
Ciudad palatina ubicada a unos 8km de Córdoba, en las faldas de Sierra Morena, construida por orden del califa Abderramán III como lugar de residencia personal y sede de gobierno, fue una manera de materializar el poder y la independencia del recién proclamado califato.
El recinto se dispone en terrazas que se adaptan al desnivel del terreno y cuenta con un sector residencial y otro administrativo. Destaca entre éste último el Salón de Abderramán III, destinado a recepciones políticas y con una impresionante decoración en ataurique. Más información en el siguiente enlace:

Vista aérea del yacimiento

Interior del Salón de Abderramám III, tambíen conocido como Salón Rico

Me despido por ahora de vosotros, espero que con muchas ganas de venir y conocer una ciudad de la que llevo disfrutando unos años. Y por si acaso todavía andáis con dudas, aquí os dejo un vídeo para que “os entre un poco el gusanillo”, como se suele decir.

Para conocer mejor nuestra ciudad y planificar vuestros viajes visitad:

http://www.turismodecordoba.org

Ángela Laguna Bolívar

@xnoiseandkisses
Col·laboració des del blog Por Amor al Arte @arte_poramor