2 de juny de 2013

Teatro, lo tuyo es puro teatro

Anar al teatre és tota una experiència per mi. No és només seure en una butaca més o menys còmoda i veure una obra. Hi ha tot un munt de petites sensacions que enriqueixen l'experiència teatral.

La vetllada pot començar fàcilment amb els teus acompanyants sopant plegats o prenent unes copes abans de la funció. Posar-se al dia o qualsevol tema d'actualitat sol emplenar la conversa i gairebé no se'n sol parlar del teatre, encara no és el moment. Després s'arriba a l'edifici del teatre pròpiament dit, on l'entrada sol ser magnificent. Tant és si es tracta de la capital com del petit teatre del poble, l'entrada té sempre un aire de grandesa, plena de gent i de llums. Per mi té una classe que no la té el cinema. Encara que igualment tots dos són negocis culturals el cinema em sembla més empresa (més capitalista), més contemporani. L'entrada al teatre en canvi té un aire més clàssic, de segles passats, un estil fins i tot burgés. Tot plegat sembla VIP, com si es tractés d'una reunió d'elit, encara que el públic vesteix de les maneres més diverses: des dels joves en texans fins als avis mudats com si anessin a missa, passant per les parelles romàntiques que s'embarquen en una cita compartida amb l'escenari. Allà, a l'entrada d'aquests VIP cultural, entre els llums, els perfums i una mica d'olor a tabac comença l'experiència del teatre.
Entrada magnificent del Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona

Com ja hem dit el teatre és una empresa, un negoci, així que és molt habitual avui en dia trobar-se una botiga o un stand a l'entrada amb el llibret o marxandatge de l'obra. Això també és un punt extra de l'experiència teatral. A mi m'agrada mirar-me aquestes paradetes encara que normalment no compri res. Personalment no m'interessa tenir una samarreta amb el cartell de l'obra que ja abans de comprar-la sé que acabarà sent pijama d'estiu, però m'encanta col·leccionar els llibrets, aquests petits diccionaris de la funció que t'expliquen sobre l'obra i els actors, i de vegades fins i tot inclouen una entrevista al director o als protagonistes.

A la botiga potser també hi podrem trobar dolços, llaminadures, xocolatines o crispetes (encara que aquestes les associem més amb el cinema). Tots ells l'acompanyament ideal mentre accedeixes a la graderia amb papallones a l'estómac tot buscant el teu seient. Primer la fila, després el seient. Caram! Si està a l'altra punta. Millor si dono la volta per dalt. I molt probablement el primer que fas és seure i mirar l'escenari per veure com el veus, si el veus. Quan vas agafar les entrades des de la pàgina web la fila semblava més propera, o el seient més cèntric. És molt possible, els croquis de la graderia sempre tenen aquests efectes òptics estranys i des-il·lusoris. Però de seguida t'hi acostumes i t'acabes convencent que després de tot no ho veuràs tan malament.

Conforme la sala es plena de gent comença la xerrameca. Al principi són sempre xiuxiuejos escampats, però poc a poc les veus acreixen el volum i per un moment penses que si no callen no entendràs res del que diuen els actors, tant endarrere com estas assegut. Això pot anar seguit d'un petit moment de reflexió interna, voluntària o no, en que esperes que t'agradi l'obra que has triat per aquella vetllada i llavors penses que aquest ambient t'agrada i que hauries de provar d'anar més sovint al teatre. I joo, mentre reflexiono sobre totes aquestes petites sensacions que formen per a mi l'experiència teatral, penso en si seran les mateixes per a tothom. Quines són les teves, tu que llegeixes aquest blog? Que sents quan vas al teatre?


Però a poc a poc els llums s'apaguen i s'emporten amb ells les veus xerraires deixant només un xiuxiueig en l'ambient. S'obre el teló.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada