'Artista: hacedor de trampas': petita introducció a Jorge Oteiza

Tal dia com avui, que diuen, naixia al 1908 Jorge Oteiza, un dels escultors bascos més rellevants, juntament amb Eduardo Chillida i Juan Plazaola, entre d'altres. 

Parlem d'un dels grans referents de l'avantguarda dels anys cinquanta. Oteiza fou escultor, pintor, arquitecte i poeta; amb un gran sentit filosòfic al darrera. La seva obra es caracteritza per una forta càrrega espiritual i mítica, “religió d'allò sagrat, no d'allò diví”, es tracta d'una filosofia de l'home, on cel i terra s'uneixen com ho fan també esperit i matèria; d'aquí s'entén la seva creació escultòrica: geomètrica, amb fortes reminiscències de l'arquitectura megalítica prehistòrica, amb buits espacials i abstracció.

Amb una potent personalitat, definia l'art i l'artista com un “hacedor de trampas”, és a dir d'enganys vitals. Comença la seva cerca amb el primitivisme i l'expressionisme de Gauguin i Picasso, per passar més tard a seguir els pasos de Brancusi i la seva abstracció. Més endavant es trasllada durant un temps a Llatinoamèrica, on finalment troba el camí cap a l'estil que tant el caracteritza: passant d'una escultura monolítica al que anomenà trans-estatua, jugant amb el buit i la desmaterialització, conceptes que lligava inherents a l'ésser humà. Molt interessat per la ciència, i especialment per la fusió nuclear, crea obres que anomena “espacials i energètiques”, com una mena de fluir místic dels materials, concentrat en un tipus d'obra que anomenarà "caixes metafísiques".

Caixa metafísica

Al 1959 anuncià que abandonava l'escultura, assegurant que ja no li quedava res per fer. Això té molt a veure amb el seu eix teòric, en el que assegurava que l'objectiu final de l'artista no és la obra propiament, sinó l'elaboració subjectiva del propi artista, l'auto-formació, per tant, quan va decidir que ja havia arribat on ell volia, que ja era l'escultor que volia ser, ho abandonà.

“El hombre se define por lo que le falta. A mi ya no me faltan esculturas, ergo, ya no soy escultor”

La seva obra, i especialment el seu pensament filosòfic són tan complexos i elaborats que ens donaria per fer tota una tesi, així com la seva experiència com a arquitecte i poeta; de manera que hem decidit solament fer una aproximació, una introducció a la figura d'Oteiza. La seva ideologia la podreu trobar en els llibres Carta a los Artistas de América (1944), La interpretación estética de la estatuaria megalítica americana (1952), Quousque tandem...! Ensayo de interpretación del alma vasca (1963) que ell mateix escrigué, així com d'altres assajos sobre la vida i obra d'Oteiza o llibres de poesia com són Existe Dios al noroeste (1990) o Itziar, elegía y otros poemas (1991).