El
Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina va tancar les portes el
passat mes d'abril.
Façana del Museu Nacional, actualment tancat |
Malauradament, aquest, és només, un dels molts
exemples que podem trobar en relació a les institucions culturals
que a dia d'avui estan amb greus dificultats econòmiques. Per posar
algun exemple de la zona, el Museu d'Art Contemporani de Belgrad té
previst estar tancat dos anys a l'espera d'unes obres que no semblen
tenir una data clara d'inici, tanmateix com el Museu Nacional Serbi;
o com ens passa a casa nostra, amb un seguit de propostes culturals
que estan desapareixent diàriament, com el Memorial Democràtic.
Però
entremig de tot això hi ha exemples que denoten la necessitat i
mostren, millor que qualsevol museografia caríssima, que la gent té
ganes d'expressar-se, i que una d'aquestes formes són els museus.
Parlo de l'antic Museu d'Història de Bòsnia i Hercegovina, el qual
durant el setge de més de tres anys a principis de la dècada dels
noranta del passat segle (és a dir, parlem de poc menys de vint
anys) va patir, també, atacs que el van deixar greument danyat. A
dia d'avui, la seva façana es solidaritza amb el museu que té
davant, el Nacional, i es manté gairebé com va quedar. L'edifici,
sense ser una reproducció, ja t'explica moltes coses.
Sala expositiva de l'Antic Museu d'Història, actualment en curs |
Sobre
la primera planta, ciutadanes i ciutadans de Sarajevo, han portat
elements que permeten fer una lectura dels aspectes més humans i
antihumans del setge. Té cert record a museus com el que a casa
nostra es va fer sobre la Batalla de l'Ebre a Gandesa, i que durant
molts anys, era una de les poques institucions catalanes on es podia
visitar, de forma regular, un relat sobre la guerra civil espanyola,
en un país que, encara avui en dia, segueix a l'espera de fer
justícia. Precisament, al mig del museu de Sarajevo, es pot seguir,
any per any, el procés judicial contra totes i tots aquells, fossin
del bàndol que fossin, que van imposar el terror sobre gent
innocent.
Ortodoxos
serbis, catòlics croats, musulmans bosnians, i simplement ciutadanes
i ciutadans de Sarajevo van defensar la seva ciutat de forma humana,
independentment de les creences i/o adhesió històrica a la que
pertanyessin, i independentment de l'exèrcit contra el qual s'havien
de defensar. L'antic Museu d'Història de Bòsnia i Hercegovina,
doncs, avui, és un testimoni, en si mateix, del patiment que va
tenir la ciutat, la seva gent, però al mateix temps, un exemple de
memòria històrica perfecte, perquè són els mateixos protagonistes
els que han creat un relat històric, que et parla de com es van
intentar mantenir les escoles obertes, els museus i els teatres, però
també de com van haver d'organitzar-se, tant per tenir pa, com per
poder fumar. La vida havia de seguir, encara que fos a l'infern.
Sostre interior del Museu |
I
la vida, també, segueix avui en dia, el record en forma d'un museu,
que encara està creixent i que el fet de no tenir gaire finançament
el situa en un edifici sense, gairebé, reconstrucció alguna, creant
una mena d'instal·lació contemporània sobre la situació cultural
del país i d'Europa, un testimoni doble de la seva contemporaneïtat.
De fet, sota el mateix, hi ha un dels bars de moda entre la joventut
de Sarajevo, el bar Tito, el qual ocupa part de la planta baixa del
mateix museu, podent ser, aquest, al mateix temps, una sala annexa,
que explicaria un altre apartat de la història bosniana, la que es
va acabar una tarda d'octubre, a les tres i cinc.
Gabino Martinez Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada