La setmana passada es feia ressò als mitjans de comunicació
de l’entrega del Premi Velázquez a l’artista barceloní Jaume Plensa. Tot i que
la seva trajectòria artística ha estat més difosa i coneguda fora del nostre
país, durant la darrera dècada el seu nom ha anat agafant un important ressò
fins a reconèixer-lo a les nostres terres com “el poeta escultor”.
Si bé en aquest moment es mostra com un artista d’extrema actualitat,
el mèrit pel reconeixement de la seva obra ja el trobem a finals del segle
passat, quan la Generalitat de Catalunya decidí atorgar-li el Premi Nacional de
Cultura d’Arts Plàstiques, a Barcelona l’any 1997. La seva formació artística la
dugué a terme a la seva ciutat natal. Així doncs, decidí emprendre els estudis
de Belles Arts a l’Escola de la Llotja de Barcelona en primer lloc, i
posteriorment dirigí la seva formació a l’Escola Superior de Belles Arts de
Sant Jordi. No obstant això, les seves expectatives com a artista creuaren
l’oceà i el seu futur artístic es veié reconegut als Estats Units. L’any 2005
va realitzar-se la seva Investidura com a Doctor Honoris Causa per l’Escola
d’Art de l’ Institut de Chicago.
L’estil artístic de Plensa fins arribar als nostres dies ha
sofert notables canvis, ja que es tracta d’un artista molt polifacètic, el qual
ha experimentat en el camp de l’escultura, del dibuix, del gravat així com en
el muntatge d’escenaris d’òperes i grans videoporojeccions. Però sens dubte,
l’essència que el defineix i que l’ha fet més popular són les seves grans
escultures metàl·liques i de nylon, ubicades en espais públics i naturals. És
per aquest motiu que volem dirigir la importància de l’entrega d’aquest premi
vers la seva gran obra escultòrica que és poètica, magnificent i sensacionalista
a la vegada.
Plensa ens proposa en cadascun dels indrets escollits per ubicar-hi
les seves grans escultures, un diàleg a tres bandes. De forma interessant i
captivadora, l’artista ens convida a ser partícips de la conversa entre la
natura o l’espai urbà, amb la seva pròpia escultura. Aquesta integració entre
ambdós extrems fa que reaccioni en nosaltres la vessant més sensible i ens creï
la voluntat d’entrar en aquest diàleg, és a dir a la seva obra. Sorprenentment,
en moltes de les seves escultures aquesta entrada hi és de forma sensible i
física. Les grans dimensions de les seves creacions, marcades per la
magnificència, fan que hi puguem entrar en el seu interior i ens deixem
emportar per la seva vessant més sensacionalista. Aquest cas el trobem en les seves
característiques escultures treballades en fosa i soldadura tot formant figures
antropomòrfiques per mitjà de lletres, signes musicals o números. Així doncs,
immersos en la seva escultura hi trobem desenvolupat el tercer factor, el més
important: la poètica. El seu gran interès vers la poesia fa que l’entrada
sensible i física en la seva escultura influeixi en nosaltres com a darrers
actors sobre l’obra. D’aquesta manera, l’experiència viscuda per mitjà del
contacte amb la seva creació, fa que es generi dins nostre l’al·legoria poètica
que dota el sentit complert de la seva projecció escultòrica.
No voldríem acabar l’article sense donar-li la nostra
enhorabona a l’artista tant per la seva obra com pel darrer premi obtingut.
Molt interessant la vessant escultòrica de Plensa, però no cal oblidar la seva pintura, com 'Cervell' o d'altres :P
ResponEliminahttps://www.google.es/search?q=cervell+jaume+plensa&client=firefox-a&hs=ily&rls=org.mozilla:es-ES:official&channel=fflb&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=nY2lUvKnJoSK0AXX0oCQAQ&ved=0CAkQ_AUoAQ&biw=1280&bih=885#facrc=_&imgrc=51Ih5dug7BDwBM%3A%3BEJM6MZKpDCa1LM%3Bhttp%253A%252F%252Fimgfons.fundacionvilacasas.com%252Fobra%252F531%252F3242_3.JPG%3Bhttp%253A%252F%252Fwww.fundaciovilacasas.com%252Fca%252Fla-col-leccio%252Fjaume-plensa%252F_a%253A2419%252F%3B405%3B403