Realisme i abstracció sota el mateix sostre. Vaquero i Vilacasas

L'Espai Volart de la Fundació Vila Casas, ubicat al carrer Ausiàs March, ofereix en aquest 2014 dues exposicions que s'inauguraren conjuntament el passat dijous i que es podran visitar fins al 15 d’abril. Es tracta dels artistes Joan Vilacasas (Sabadell 1920 – Barcelona 2007) i Julio Vaquero (Barcelona 1958).

Presentació de les exposcions. Glòria Bosch, comissaria de l'expo de Vaquero; Christine Vila, filla de Vilacasas; Josep Casamartina i Parassols, comissari de l'expo de Vilacasas i Julio Vaquero. Font: Fund. Vila Casas

Un d'hiperrealista que ha anat donant pas a ambients fantasmagòrics; i un d’abstracte, de quan l’abstracció tot just començava a aparèixer pel panorama català. Dos artistes molt diferents, a primera vista, però crítics amb el seu entorn.

L‘obra de Julio Vaquero reclama la presència humana a través d’objectes quotidians –televisors, diaris, cadires, llibres...- que apila a mode de bodegó per després pintar-los sobre el llenç. Molt relacionat amb l’hiperrealisme nord-americà primer per, després, passar a crear escenes post-apocalíptiques i amb una atmosfera inquietant i vibrant que representen la decadència del món.

Julio Vaquero, Transferencia y amenaza

A part de les seves pintures, la mostra també inclou obra escultòrica: escultures fetes amb pintura tractada químicament per tal de crear una pasta que s’endurís i fes efecte de volum. D’aquesta manera es poden veure els elements quotidians dels seus llenços a mode d’instal·lació. Un escriptori o una cadira conviuen en l’espai, pintats amb daurats i petroli, malmesos, bruts i vells, com la mateixa humanitat, mostrant la por de l’home pel pas del temps.

Julio Vaquero, Azul rasgado (quadre) i Mesa de oro. Espai Volart

De l’altra banda trobarem Joan Vilacasas, sabadellenc que decidí, als anys 50, marxar a París per descobrir-hi la intel·lectualitat francesa, els nous aires artístics i l’Escola de París, de la que formarà part. En aquella època neix l’informalisme europeu, hereu de l’expressionisme nord-americà, amb un tint més profund i místic al darrera, moviment amb el que Vilacasas ràpidament se sent còmode i que mai abandonarà, donant pas a la part més característica de la seva producció: les planimetries. 

Joan Vilacasas, Planimetria

Es tracta de pintures sobre les que pinta línies i xarxes entrecreuades, laberíntiques, i que semblen la vista d’una ciutat des de les altures. Així, la seva obra es va fent freda i geomètrica, creant aquests mapes artificials amb diferents colors i textures, on hi projecta la dimensió mística de l’home i la recerca de respostes a l’existència.

Planimetries, Joan Viacasas

Espai Volart 2 - Joan Vilacasas

Els dos artistes busquen. L’obra d’ambdós pren rellevància en la recerca de la humanitat que encara perviu dins d’una societat alienada, frenètica i -potser- buida; i ho fan a través de maneres molt diferents. Experimenten amb la tècnica i els materials, sempre amb una necessitat d’anar més enllà, traspassar fronteres autoimposades –cal dir que Vilacasas també va experimentar amb l’escultura.

Estem, doncs, davant de dos horitzons artístics, dos estils i dos moments completament diferents però que connecten en l'arrel mateixa de la recerca artística. El recorregut vital d'ambdós no ens deixarà pas indiferents. 

Caballets de fusta

S'apropa el cap d'any xinés amb les seves celebracions arreu del món per donar la benvinguda a l'any del cavall. És per això que l'escultor James Doran-Webb ha creat aquest grup escultòric per a les cerimònies a Singapur. Cadascuna d'aquestes muntures pesa uns 500kg, suportant el pes de fins a quatre persones, i es va trigar un total de sis mesos per fer aquests trencaclosques de més de 400 peces de fusta de deriva, tot i comptar amb un esquelet d'acer inoxidable.

Escultor de fusta a la deriva és com es defineix ell mateix, però la seva relació amb aquest material va començar molt abans que la seva carrera artística, doncs els seus pares tenien un taller de restauració d'antiguitats i en els seus anys d'adolescència ja comptava amb una paradeta de cap de setmana al mercat de Portobello Road, a Londres.

El 1989 viatjà a les Filipines, on l'art i cultura populars de l'arxipèlag el portà a interessar-se pel treball amb fusta de deriva. Aquesta fusta d'arbres de diverses espècies arriba a les ribes de rius i platges arrossegada i transformada per les ones i la salabror, fent que cada peça petita o gran sigui particular i individual a la resta.

L'any següent, el 1990, Doran-Webb va començar a importar a Occident per mitjà d'una companyia de disseny: caixes i marcs amb incrustacions de petxines o marbres, grans animals de cartró-pedra i alguns mobles fets de fusta reciclada de les cases filipines. Tan mateix no va ser fins a principis de la dècada dels 2000 que es plantejà dissenyar mobles directament amb la fusta de deriva.

Precisament mentre jugava amb les peces de deriva per fer aquests mobles va ser com va acabar fent el seu primer animal escultòric, mentre que la gran quantitat de fusta de deriva que té a l'abast li permeté des del primer moment fer obres de diferents mides, tot combinant les formes i característiques de cadascuna de les peces de dotar als seus animals del màxim moviment i vitalitat.

El primer que cal destacar de l'obra de James Doran-Webb és el doble joc que dóna, doncs de lluny sembla que vegis un animal o si més no un bloc uniforme, però és quan t'apropes que pots apreciar com el tot està format per centenars de petites parts i fins i tots els diferents colors de la fusta són aprofitats en bé de la qualitat artística. També és molt interessant aquest pas de fer mobles a fer escultures d'animals, doncs així la natura deixa de ser una eina al servei de l'home per a la seva comoditat i esdevé una expressió de sí mateixa. Amb la natura es crea una altra representació de la natura, de tal manera que gairebé podríem incloure-hi fins i tot teories atomistes: aquestes petites parts esdevenen una cosa o una altra segons com són combinades entre elles. Per últim, el fet de crear només animals transfereix vitalitat a la seva obra. El material principal que utilitza l'artista és fusta -fusta que era part d'un ésser viu però ja ha passat per tot un procés de mort i transformació- però d'aquest materials només en surten representacions d'éssers vius, de manera que aquesta fusta morta obté una segona vida al·legòrica: una vida, en aquest cas, dedicada a la bellesa i l'art.

Londres ciutat desconeguda

Londres és una gran ciutat que atreu a més de 14 milions de turistes l'any, però és tan gran que amb un sol viatge amb prou feines se'n pot arribar a copsar una petita part del tot. El British Museum, la National Gallery i la Tate (la Modern, no “l'altra”) són l'indiscutible Top-3 per als visitants de tot el globus, però avui nosaltres us proposem un Top-10 més enllà de les aglomeracions de turistes als llocs més populars. Aquí teniu la nostra llista de les 10 joies amagades que podeu anar a veure en la vostra propera visita a la City.

10- SAINT JAMES CHURCH

Una petita església al mig del centre, a un tir de pedra de Piccadilly Circus. El seu exterior sobri serveix d'escenari per a un mercat diari (de menjar, artesanies o souvenirs segons el dia) mentre que l'interior acull concerts als vespres. Entrada gratuïta.

9- HAMPSTEAD

Aquest barri de gamma alta al nord-est de la ciutat ha estat sempre residència de l'èlit intel·lectual. Actualment els comerços i restaurants en formen l'atractiu principal, tot i que també és agradable per tan sols passejar. I per als amants de la natura només cal pujar amunt a Hampstead Heath per gaudir de les vistes o fins i tot d'un bany refrescant en un dels tres llacs habilitats.

8- SIR JOHN SOANE'S MUSEUM

Què pot ser més interessant que visitar un museu? Visitar un museu tal com era al 1830. A la seva mort l'arquitecte Sir John Soane va disposar que la seva casa-museu quedés intacta. El concepte museu d'aquella època, però, dista molt del British Museum. El número 13 de Lincoln's Inn Fields és una casa plena de les troballes de l'arquitecte arreu del món i de les maquetes fetes per ell recreant els antics temples romans. Entrada gratuïta.

7- GREENWICH'S ROYAL OBSERVATORY

Per accedir al pati on et pots fer una foto amb un peu a cada banda del meridià 0 cal pagar entrada, però la visita al Centre Astronòmic és gratuïta, a més hi ha un parc enorme per gaudir i, de nou, bones vistes. La millor manera d'arribar-hi és amb el DLR, un tren sense conductor que surt de l'estació de Bank, i es pot aprofitar el viatge per veure el Museu Marítim.

6- WESTMINSTER CATHEDRAL

La Catedral de Westminster, no confrondre-la amb l'Abadia de Westminster (o Westminster Abbey), és un edifici d'estil neo-bizantí situat a prop de l'estació de Victoria. Sobta molt trobar-se-la, sembla que no acaba d'encaixar en el seu entorn. Dins, les grans columnes de marbres de colors contrasten amb les voltes de maons ennegrits, mentre que les capelles estan decorades amb mosaics enriquits amb pa d'or. Entrada gratuïta.

5- CHARLES DICKENS MUSEUM

Tant si us agrada la literatura com si no, us convidem a endinsar-vos en aquesta casa victoriana on va viure Dickens. Les diverses habitacions semblen intactes mentre es descobreixen no només fets de la vida del cèlebre novel·lista, estretament lligada a les seves obres, sinó com es vivia en general en qualsevol casa londinenca de l'època. Entrada 8 lliures.

4- IMPERIAL WAR MUSEUM

El que més impacta d'aquest museu bèl·lic és la secció sobre l'Holocaust, de fet la més extensa de les exhibicions que allotja, que inclou fins i tot una reflexió final sobre què podrien haver fet els britànics per evitar aquella situació. Actualment, però, s'està sotmetent a una remodelació que veurà la llum aquest proper estiu celebrant el centenari de la Primera Guerra Mundial.
També formen part del col·lectiu IWM el vaixell de guerra de la Segona Guerra Mundial HMS Belfast i les Churchill War Rooms on el Primer Ministre britànic es refugià durant el mateix conflicte; però mentre que el museu en sí és d'entrada gratuïta aquestes dues seus externes sí que són de pagament.

3- BOROUGH MARKET

No és un mercat com el de Camden o Portobello Road, es tracta d'un dels mercats de menjar més antics de Londres. Sota la seva estructura típica de l'era del ferro hi trobareu vins, embotits, carn i peix, fruites i verdures, productes diferents com l'oli de trufa o formatge amb nous i productes més extravagants com suc de gespa i hamburgueses de zebra o de cocodril. És un bon lloc on dinar, donada la seva proximitat a la Tate Modern i al Shard, l'edifici més alt de la ciutat. Podeu provar les tradicionals pies angleses o delícies sud-asiàtiques i culminar-ho amb unes pastes dolces per postres, bombons o fudge, un dolç típic anglès.

2- SOMERSET HOUSE

En aquest palau d'època Tudor s'hi troben sempre exhibicions temporals molt interessant, mantenint un balanç entre les de pagament i les gratuïtes. La col·lecció permanent, que inclou obres de Da Vinci, Manet, Van Gogh i Picasso entre molts d'altres, es troba a la Courtauld Gallery. L'entrada són 6 lliures, però els Dilluns és a meitat de preu.

1- MUSEUM OF LONDON

El museu d'història de la ciutat, el millor lloc on conèixer a fons l'evolució de Londres des dels poblats neolítics i la formació romana fins a l'actualitat. L'aposta museogràfica és un tant desigual, doncs amb motiu dels JJOO van reforçar especialment el diàleg en el segment d'història romana de la ciutat. Tanmateix destaquen també els audiovisuals de les dues grans crisis medievals de la ciutat (la pesta negra i el gran incendi de 1666) així com les recreacions d'espais: una presó, un mercat victorià o un cinema de principis del segle passat, entre d'altres. Entrada gratuïta.

Aquest museu a més es troba al costat del Barbican Centre, un centre cultural amb un calendari d'exposicions temporals, xerrades i espectacles de dansa i teatre d'allò més interessant.

Cristina Sampere i els símbols de la quotidianitat

Encetem el 2014 amb més articles! Des que vam començar aquesta aventura, fa gairebé un any, hem anat publicant sobre diferents aspectes de la cultura: història, costums, turisme, art, museologia, etc. Ja en portem 35 -contant aquest- i estem molt agraïts de poder continuar amb la mateixa energia del primer dia. 
El primer article del nou any que comença el volem dedicar a l'artista Cristina Sampere, de la que farem un tast de la seva creació.

És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, és gestora cultural i ha realitzat exposicions tant individuals com col·lectives, a nivell nacional i internacional, així com també ha guanyat diversos premis catalans. La seva obra se centra principalment en un seguit de bodegons formats per elements quotidians actuals: calaixos, bolígrafs, ipads, fotografies, còmics o joguines conformen l'imaginari de la seva obra, consistent en olis sobre tela de pinzellada curta i rugosa i amb alguns punts de difuminació que doten de tridimensionalitat les figures planes i que l'allunya, d'alguna manera, de l'estil del còmic i el disseny gràfic -o fins i tot del naïf, que n'és la primera impressió que en tenim pels colors vius i plans.  

Aquestes biblioteques i despatxos ens fan reflexionar sobre la presència humana ja que, tot i no haver cap persona present, es pot entreveure l'ànima i la personalitat de cadascú a través dels nostres objectes personals. Ens deixa entrar en la intimitat d'aquestes persones a través d'objectes d'ús diari, creant-hi una relació de pertinència i de memòria personal, la narració vital que cadascú es traça a partir dels seus objectes preuats. 

La biblioteca de Hugo

Us deixem amb el vidio del 'vernissaje' de la exposició que va fer a la galeria Jorge Alcolea de Madrid al novembre de 2007 i 2011.

Terra, mar, aire

A la recerca del tresor