S'apropa
el cap d'any xinés amb les seves celebracions arreu del món per
donar la benvinguda a l'any del cavall. És per això que l'escultor
James Doran-Webb ha creat aquest grup escultòric per a les
cerimònies a Singapur. Cadascuna d'aquestes muntures pesa uns 500kg,
suportant el pes de fins a quatre persones, i es va trigar un total
de sis mesos per fer aquests trencaclosques de més de 400 peces de
fusta de deriva, tot i comptar amb un esquelet d'acer inoxidable.
Escultor de fusta a la deriva és com es defineix ell mateix, però la seva
relació amb aquest material va començar molt abans que la seva
carrera artística, doncs els seus pares tenien un taller de
restauració d'antiguitats i en els seus anys d'adolescència ja
comptava amb una paradeta de cap de setmana al mercat de Portobello
Road, a Londres.
El
1989 viatjà a les Filipines, on l'art i cultura populars de
l'arxipèlag el portà a interessar-se pel treball amb fusta de
deriva. Aquesta fusta d'arbres de diverses espècies arriba a les
ribes de rius i platges arrossegada i transformada per les ones i la
salabror, fent que cada peça petita o gran sigui particular i
individual a la resta.
L'any
següent, el 1990, Doran-Webb va començar a importar a Occident per
mitjà d'una companyia de disseny: caixes i marcs amb incrustacions
de petxines o marbres, grans animals de cartró-pedra i alguns mobles
fets de fusta reciclada de les cases filipines. Tan mateix no va ser
fins a principis de la dècada dels 2000 que es plantejà dissenyar
mobles directament amb la fusta de deriva.
Precisament
mentre jugava amb les peces de deriva per fer aquests mobles va ser
com va acabar fent el seu primer animal escultòric, mentre que la
gran quantitat de fusta de deriva que té a l'abast li permeté des
del primer moment fer obres de diferents mides, tot combinant les
formes i característiques de cadascuna de les peces de dotar als
seus animals del màxim moviment i vitalitat.
El
primer que cal destacar de l'obra de James Doran-Webb és el doble
joc que dóna, doncs de lluny sembla que vegis un animal o si més no
un bloc uniforme, però és quan t'apropes que pots apreciar com el
tot està format per centenars de petites parts i fins i tots els
diferents colors de la fusta són aprofitats en bé de la qualitat
artística. També és molt interessant aquest pas de fer mobles a
fer escultures d'animals, doncs així la natura deixa de ser una eina
al servei de l'home per a la seva comoditat i esdevé una expressió
de sí mateixa. Amb la natura es crea una altra representació de la
natura, de tal manera que gairebé podríem incloure-hi fins i tot
teories atomistes: aquestes petites parts esdevenen una cosa o una
altra segons com són combinades entre elles. Per últim, el fet de
crear només animals transfereix vitalitat a la seva obra. El
material principal que utilitza l'artista és fusta -fusta que era
part d'un ésser viu però ja ha passat per tot un procés de mort i
transformació- però d'aquest materials només en surten
representacions d'éssers vius, de manera que aquesta fusta morta
obté una segona vida al·legòrica: una vida, en aquest cas,
dedicada a la bellesa i l'art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada