El dolor de la nostàlgia

El Museu de la Resistència o el Museu de l’Exèrcit d’Alliberació Popular Sahrauí es troba en el campament de refugiats de Rabuni, l’espai on es troben la majoria dels edificis administratius de la República Àrab Sahrauí Democràtica. Tot i que aquests campaments es troben en territoris d’Argèlia, concretament en la província de Tindouf, molt a prop de la frontera amb els territoris alliberats, es troben sota jurisdicció de les forces del Front Polisario.

Exterior del museu i restes del material bèl·lic requisat el Marroc

El Museu, doncs, és una eina més del govern popular, per crear consciència, però sobretot per a que els seus i les seves joves, i els visitants, no oblidin els motius que els han portat a la situació actual que es troben, aïllats al mig del desert per un mal procés de descolonització, per part de l’estat espanyol; un aprofitament per ocupar, il·legalment i sota el somni del Gran Marroc i la praxi espoliadora, per part del regne marroquí; i per una comunitat internacional que ha estat incapaç d’imposar la legalitat.

La situació dels campaments es basa, sobretot, en la repartició que fa el Front Polisario dels recursos que reben, principalment, de la Cooperació Internacional (la qual sota l’excusa de la crisi està caient a mínims molt preocupants per la supervivència de la població), ja que la seva situació allà és provisional, i la fita és poder tornar als territoris ocupats, amb la major brevetat possible, i amb el compromís de fer un referèndum d’autodeterminació. Per tant no hi ha, pràcticament, estructures econòmiques pròpies, fruit de la mateixa provisionalitat.

Interior del museu: sala sobre la història del Front Polisario

El Museu el controla l’exèrcit sahrauí, però no us espanteu, no trobareu grans coronels malcarats armats fins a les dents, l’exèrcit no deixa de ser una mena de policia nacional precària que no pot fer front, per complet, a un exèrcit professional com és el marroquí. A banda del relat històric, amb presència de documentació molt interessant sobre la creació del Front Polisario, també es troben recollides les principals fites militars sahrauís; les quals són pròpies de guerrilles, per tal de desestabilitzar, per això mostren amb orgull el material requisat a l’exèrcit marroquí. Tot i que també ens dóna la benvinguda un mural pictòric amb tres herois i tres etapes històriques, d’un artista local, per tant, l’art, també té el seu paper.

Pintura amb Uali Mustafa Sayed al centre

Però si una cosa és especialment interessant és la de com recullen i denuncien el Mur marroquí. Segurament totes i tots coneixem murs vergonyosos com els de Palestina, Ceuta i Melilla o el del sud dels EUA. Però poc sabem del Mur que aïlla els territoris ocupats i les seves principals fonts naturals dels territoris alliberats del desert saharià. De com aquest Mur ha estat pagat, segurament, amb diners de la UE i altres organismes, amb l’excusa que el Marroc controli la immigració subsahariana, perquè siguem realistes, l’exèrcit sahrauí no seria una amenaça tan gran com per destinar un milió de dòlars diaris per la seva construcció i manteniment (exèrcit desplaçat i instal·lació de milions de mines antipersona que segueixen avui en dia actives en tota la llargària del mateix).

Maqueta del mur

Crear consciència i denunciar, són els principals objectius del museu, però, que no deixa de recollir l’esperit optimista i d’acollida que caracteritza la societat sahrauí. Així la presència d’algunes obres d’art, el relat museogràfic i historiogràfic actualitzat, la presència de petits arbres que sobreviuen enmig del desert, fan, que a banda de ser un Museu militar, reculli el romanticisme d’un poble que porta gairebé quaranta anys resistint, exigint, actualment pacíficament, els seus drets.

Gabino Martínez Muñoz

@gabinotgn


*Títol extret de la cançó Estrella Polisaria
**Imatges cedides pel CJE, Consejo de la Juventud de España