Tot museu és valid?

Un museu és una institució permanent sense ànim de lucre, al servei de la societat i el seu desenvolupament, oberta al públic, que adquireix, conserva, investiga, comunica i exhibeix el patrimoni material i immaterial de la humanitat i el seu entorn per als fins de l'educació, estudi i gaudi.

Si partim de la base que aquesta definició de museu donada per l'ICOM (Internacional Council Of Museums) atribueix una finalitat educativa i d'estudi, és a dir, que es tracta d'una eina per al coneixement; es poden fer museus sobre qualsevol tema? L'evolució dels museus des dels petits gabinets de curiositats fins a l'actualitat ens ha deixat institucions ben estranyes: un museu d'art dolent a Massachussets, un sobre fal·lus a Islàndia, un sobre pastanagues a Bèlgica o un museu de cabell humà a Turquia, sense oblidar-nos del museu de les relaciones trencades del qual ja us n'hem parlat anteriorment. Es tracta, però, d'institucions que es centren en un camp de coneixement molt específic i, per tant, continuen complint els requeriments per ser considerades museus.

Anem a fer ara un pas més enllà i fixem-nos en els museus de cera: la finalitat educativa comença a ser menys clara. Quins coneixements útils ens aporta veure figures de cera de famosos i personalitats? Figures que, a més, representen només un moment concret de la vida de la celebritat representada, com si es tractés d'una fotografia en 3D que mai envellirà ni canviarà de pentinat. Podríem obrir també un Museum of Famous People (en anglès, que fa més comercial) per simplement emplenar les parets de fotografies de famosos classificats segons el seu àmbit professional i això ens aportaria el mateix estudi i coneixement que un museu de cera. Què és llavors el que dóna al museu de cera la seva qualitat de museu? Doncs és la història de les figures de cera, que encara que avui per nosaltres no siguin més que un mer entreteniment tenen el seu origen a l'Edat Mitjana quan s'utilitzaven en els funerals reials europeus com a substitut del cadàver.

Per últim, hi ha un cas del que he sabut recentment, tot i que porta actiu des del 2007 a Kentucky (EUA), i del qual continuo dubtant que se'n pugui dir museu: el Creation Museum o museu de la creació, que explica i escenifica la Bíblia per tal de respondre les típiques preguntes que ens fan dubtar a tots del poder de Déu. No entrarem en qüestions religioses i no hi veig el mal en utilitzar una institució amb vídeos d'alta resolució, planetaris i animatrònics per tal d'apropar la Bíblia (deixant de banda la ironia tenint en compte l'eterna disputa entre ciència i religió); però que hi tenen a veure els dinosaures en aquest enrenou? Segons el Creation Museum “la història bíblica és la clau per entendre els dinosaures”.

Els dinosaures van ser creats el sisè dia, al mateix moment que els humans i la resta d'animals (si no s'han trobat ossos humans amb els ossos de dinosaures per demostrar-ne la convivència és simplement perquè no els enterraven junts), i, com que estaven al Jardí de l'Eden amb Adam i Eva, eren tots vegetarians doncs abans de la “caiguda de l'home” cap animal moria, molt menys per alimentar als altres. Els dinosaures també van estar a l'Arca de Noé, absolutament tots els tipus de dinosaures (“probablement uns 50”) ja que eren de mides força reduïdes. Van, per tant, sobreviure al Gran Diluvi, com ho demostra l'existència de dracs en època medieval, tot i que s'extingiren pel canvi climàtic i les malalties humanes.

On hi ha la finalitat d'educació i estudi, on hi ha els coneixements després d'una visita al Creation Museum? Què s'hi pot aprendre? El tractament que se'n dóna aquesta secció de dinosaures del Creation Museum es tan vàlid com ho pot ser un museu sobre l'extinció dels unicorns o sobre les guerres de vampirs a Mèxic. No és el tema el que falla sinó el tractament d'aquest. Un museu sobre vampirs és totalment justificable sempre i quant es cenyeixi als coneixements que es tenen sobre aquesta raça mitològica, indicant-ne les llegendes que en donen origen i la seva influència en el cinema, però les finalitats d'educació i estudi es perden en quan es passa a mesclar ficció i realitat. De la mateixa manera no hi hauria possibilitat d'objecció vers el Creation Museum si aquest pogués aportar proves favorables al seu discurs contrari a tota teoria científica sobre els dinosaures. Què us sembla a vosaltres? El considereu un museu o no? I quins altres exemples coneixeu de museus que no aporten coneixement?