Des de
la Fundació Joan Brossa s’organitzen cada any una sèrie
d’activitats, que van des de les activitats educatives, fins les
conferències, tot passant pels itineraris. D’aquests, però,
l’oferta és ben extensa. Hi ha itineraris urbans, interurbans, amb
bicicleta, a peu o amb autocar; una gran varietat d’itineraris per
a una gran diversitat de públic.
 |
| Part del Poema Visual Transitable en Tres Temps contemplat pel grup |
Aprofitant
l’avinentesa de que comencem un nou any, amb nous itineraris (el
proper és el 21 de març d’enguany), m’agradaria explicar-vos
com va ser el darrer d’aquest passat 2013. En aquest cas
l’itinerari s’anomena “A d’Autocar”. I perquè “A
d’Autocar”? us deveu estar preguntant. Doncs bé, perquè, per a
Joan Brossa la A és molt important; la A és la primera lletra de
l’abecedari, i aquesta inigualable porta que ens dona accés al
coneixement.
Era un
fred matí d’un dissabte del mes de novembre, per sort feia un sol
espaterrant. Havíem quedat amb tot el grup a la parada del metro de
Mundet de Barcelona, ben a prop del Velòdrom d’Horta. Poc a poc la
gent va anar arribant, i quan vam ser-hi tots, el periodista Sergi
Andreu, l’encarregat de guiar-nos per aquest meravellós món
brossià, començà la seva explicació tot matisant el context
històric de les avantguardes i qui fou Joan Brossa.
D’allà
anem caminant al Velòdrom d’Horta, on hi trobem una peça
excepcional d’aquesta Ruta Literària; el “Poema Visual
Transitable en Tres Temps” (1984); una gran metàfora sobre el camí
de la vida. Contemplem la placa que hi ha al terra que ens indica
data i autor, així com les diferents parts (tres?) que té el poema.
Baixem
la muntanya per agafar, ara si, aquest autocar que ens durà més
enllà de les fronteres de Barcelona. La primera parada la fem al
Pavelló de la República; a la façana de la qual Joan Brossa hi va
col·laborar amb el cartell “La ciutat renovada” (1992).
 |
| És ben evident perquè el poeta va titular aquest poema objecte Perfil, oi? |
Seguim
a l’autocar per anar al Museu d’història de la immigració de
Catalunya (MhiC), a Sant Adrià del Besòs. Allà hi trobem el poema
objecte “Record d’un malson” (1989), un poema “condemnatori”,
amb paraules del propi Joan Brossa, a qui fou l’alcalde de
Barcelona durant l’època franquista: Josep Maria de Porcioles.
Tornem
a pujar a l’autocar, i aquest cop ens aturem a Santa Coloma de
Gramenet , a la Biblioteca Can Peixauet. Aquí veiem, només entrar
al vestíbul, el poema objecte “Perfil” (1989); ben lligat al
indret on ens trobem. Baixem les escales, i a la sala d’actes,
esgrafiat a la paret, observem el poema “Saltamartí”. En Sergi
ens explica el rerefons d’aquest poema, i el perquè d’estar en
una ciutat on la majoria de la població és de classe treballadora.
Seguim el nostre viatge per arribar al Polígon de Montigalà, a Badalona. Sobre els nostre caps s’eleva una escultura – antena que ens dibuixa les vuit lletres del topònim Badalona. Originalment aquesta obra va esser concebuda per Joan Brossa com a maqueta al 1988. L’autor la va anomenar “On es bada l’ona” i aquesta es troba a l’escola d’Art Pau Gargallo. No seria fins vuit anys més tard que el projecte tiraria endavant.
Tornem
a agafar l’autocar, moment en el qual la gent aprofita per explicar
anècdotes sobre Joan Brossa. Els més grans el van conèixer, ja fos
a la Filmoteca de Catalunya (veient aquelles pel·lícules que tant
li agradaven), en una firma de llibres de Sant Jordi, o en algun acte
públic inaugurant alguna instal·lació. Els més joves escoltem,
atents i encantats, aquestes petites històries que ens apropen més
al poeta.
 |
| Foto del grup al poema urbà A de Barca, al Parc de Catalunya de Sabadell |
 |
| Façana de l’Ajuntament de Mollet del Vallès |
Tot
tornant, de nou a l’autocar, embriagats de Brossa, llegim poemes
del poeta. Arribem allà d’on em sortit, ben a prop del “Poema
Visual Transitable en Tres Temps”.
Fins la
propera!
Ariadna
Sanz i Lacaba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada