Durant
el passat mes de Febrer ha tingut lloc a Londres la segona edició
del Waterloo
Vaults Festival. Durant
sis setmanes el laberint de túnels subterranis sota l'estació de
Waterloo s'han omplert de concerts, art i espectacles de teatre
alternatiu. Nosaltres ens quedem amb Then,
el nou espectacle escrit i protagonitzat per Yve
Blake amb el suport del National Theatre Young Studio.
 |
| Accés al Waterloo Vault Festival |
L'escenari
està pràcticament buit: un micròfon de peu, un ordinador, un
projector i una cortina per als pocs però efectius canvis de
vestuari. Però
en quant comença l'espectacle Yve Blake s'encarrega de cobrir tot
l'espai escènic amb monòlegs, interactuant amb les projeccions,
cantant, ballant i fins tot s'anima amb el rap!
Tot
s'inicia amb tres preguntes: Qui sou? Qui sereu? I, la més
important, qui éreu? És a partir d'aquesta darrera pregunta que es
desenvolupa tot l'espectacle. Som sempre els mateixos al llarg de la
nostra vida? O les situacions que vivim ens fan canviar gradualment
alhora que anem madurant? Then
ens parla del llavors, del passat en el que solíem viure, però
també ens convida a reflexionar sobre el que això implica, sobre
els canvis i sobre la vida.
El
projecte s'inicia molt abans de la posada en escena amb la creació
de la web Who
Were We on
es convida a la gent a enviar anònimament les seves anècdotes,
històries o imatges sobre aquelles persones que solien ser en el
passat. A partir d'aquí l'artista creà un discurs amb més d'un
centenar de les històries rebudes per tal de fer-nos reflexionar
sobre nosaltres mateixos, doncs gran part d'elles són històries amb
les que qualsevol es pot sentir identificat, sense deixar de banda
una comicitat que converteix la reflexió en un espectacle divertit i
amè.
 |
| Imatge promocional de l'espectacle Then |
Bona
part de les històries anònimes són llegides per l'intèrpret des
de darrere del seu ordinador, algunes d'elles acompanyades amb
imatges al projector; mentre que d'altres són enllaçades per temes
en cançons tot endreçant el discurs per grups d'edat. Així al
llarg de l'espectacle veiem les reflexions de quan érem pàrvuls,
com vèiem el món quan anàvem a l'escola i els problemes de
l'adolescència. L'última part de l'espectacle, en canvi, reuneix
les reflexions de gent més gran que també ha col·laborat a la
pàgina web i que ens ofereixen una idea de com veuen ells ara la
seva vida de
quan
tenien 20, 30 o 40 anys.
Una
de les parts positives d'aquesta estructura que segueix Then
és l'augment en la intensitat de les emocions. Deixant les
reflexions de la gent més gran per al final permet que l'espectacle
comenci d'una manera molt més lleugera i divertida sobre la
preferència pels entrepans sense la crosta del pa de motlle per
progressivament passar a les preocupacions pel propi cos i
l'autoacceptació típiques de l'adolescència fins arribar a una de
les cançons més tendres de l'espectacle: You
grow me up, now I'll grow you down,
on, sense deixar del tot de banda el toc atrevit i divertit, es
profunditza sobre la vellesa i com generació rere generació uns ens
ajuden a fer el camí cap a l'èxit en la vida mentre a canvi
nosaltres, tard o d'hora, els haurem d'ajudar a desfer el camí de la
vida.
Finalment
l'espectacle conclou amb una última cançó reunint les respostes
més interessants a aquesta pregunta formulada a la pàgina web: Si
tinguessis 5 minuts amb el teu jo del passat, què li diries? Us
convidem a respondre-la vosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada