Si ens
posem a parlar de les performances com a forma d'art conceptual no
trigarà en aparèixer el nom de Marina Abramovic. Nascuda a Sèrbia
el 1946, l'artista resident a Nova York porta més de trenta anys
explorant l'art, la ment i el cos per reinventar el seu art. La seva
última performance va ser al 2010 al MoMA de Nova York abans de
posar-se a col·laborar amb el nou disc de Lady Gaga, Artpop, però
aquest estiu ha tornat a la càrrega i ho fa més a prop nostre, a
Londres.
The Artist Is Present (2010), MoMA
512
Hours és el nom d'aquesta nova performance com també n'és la
durada. Des del passat 11 de Juny i fins al 25 d'Agost Marina
Abramovic obre, literalment, les portes de la Serpentine Gallery. Els
visitants no sempre trobaran el mateix a l'interior d'aquesta petita
galeria ubicada al vell mig del famós Hyde Park, però tot el que
s'hi esdevé allà està estretament relacionat amb el Mètode
Abramovic, és a dir amb els exercicis desenvolupats per l'artista
per a la reflexió i relaxació, per al control i percepció del cos,
de la ment i del jo.
Mètode Abramovic. Col·laboració de l'artista amb Lady Gaga
És
precisament per aquesta naturalesa del mètode que és recomanable
visitar la Serpentine Gallery a soles, per poder prendre el temps
necessari per abraçar cadascuna de les activitats que es succeeixen
en les tres sales. Per a un major gaudi de l'experiència fins i tot
està prohibida l'entrada amb telèfons, bosses, abrics o qualsevol
mena de dispositiu electrònic.
![]() |
Imatge promocional del TimeOut sobre 512 Hours |
Un cop
dins de la sala principal instintivament tothom recolza l'esquena
contra la pared per contemplar què hi ha allí. Què hi ha per
veure? A què ve tant d'enrenou a la comunitat artística? No triga
en apropar-se un dels joves col·laboradors, o la pròpia Marina
Abramovic, que sota les directrius de l'artista guien els visitants
per l'edifici. No sol passar massa estona fins que el visitant deixa
de ser un observador i comença a formar part de l'acció artística
prescindint fins i tot dels col·laboradors. La idea d'energia que
sona tant esotèrica quan l'artista en parla en entrevistes esdevé
molt real de cop i volta, gairebé quelcom tangible. Tota la gent
fent el mateix exercici en cada una de les sales crea una energia que
t'arrossega a participar de l'exercici. No per coacció de ser l'únic
exclòs d'aquest petit món privat que es crea sinó per una fluïdesa
de moviment del teu propi cos que s'uneix a l'acció
involuntàriament.
Irònicament
dins de 512 Hours no hi pots comptar les hores. El temps passa
volant. S'atura. En perds la noció per complet. Tothom va
pausadament d'una sala a l'altra, provant les diferents activitats o
tornant a repetir aquella amb la que cadascú es sent més segur.
Prens consciència del teu cos, de com es mou, de com el pots moure;
de la teva respiració, inspirant profundament; de la teva ment, que
un cop relaxada i sense pressions s'enfila en profundes reflexions.
Si aquest
estiu passeu per la capital britànica us convidem a allunyar-vos de
les multituds dels llocs més turístics per viure una experiència
diferent. Sense pagar ni una lliura Marina Abramovic en persona us
obrirà les portes a un nou estadi artístic on podeu començar el
vostre camí de reflexió.
![]() | |
|
sàvia! àvia la yoko!
ResponElimina