La mar
mediterrània té associada tradicions i cultures diverses, moltes d’elles
mantingudes al llarg del temps i geogràficament. Una d’aquestes és la cultura
del foc. I amb el seu so, amb la banda sonora de les onades arribant a la sorra
fina i daurada de les platges de Tarragona se celebra des de fa més de
vint-i-quatre anys, el Concurs de Focs Artificials Internacional Ciutat de
Tarragona.
La primera setmana
de juliol, trobareu, al vespre, tot de gent que enfila la Rambla Nova amunt,
fins a tocar ferro, o pugen a les terrasses d’amistats, o busquen racons que es
pensen que només ells coneixen (això dóna certa distinció entre els cercles
tarragonins), o van a passar la tarda a la platja, fan un berenar sopar, i a un
quart d’onze, en punt, escolten el primer avís, en quinze minuts començarà el
castell de focs. I amb aquest ja s’olora la pólvora, aquesta espècie de droga
que t’activa el cos amb sensacions de revetlla.
El públic
tarragoní, a base d’anys, s’ha fet un expert, no li val qualsevol cosa, no li
serveixen quatre bateries ben col·locades per quedar bé, volen que el castell
ocupi tota la Punta del Miracle, però sobretot, i és que som Mediterranis, ens
agrada el ritme, el so, la potència, l’exageració, i m’atreviria a dir que fins
i tot cert caos. Per això el públic espera amb delit el crescendo final, quan
es crema i peta tot. No se si és aquí on es poden veure els millors espectacles
pirotècnics, però de ben segur, que pocs marcs són comparables a aquest.
![]() |
Pirotècnia Martí, 2014. ©Paula Arbeloa |
![]() | |
|
Així, les festes
de Santa Tecla, als voltants del 23 de setembre, marcaran el punt i final del
cicle iniciat pels focs. I es fa, precisament, amb més foc, perquè les bones
festes acaben en correfoc, traca, i algun extra de pirotècnia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada