28 de juny de 2014

Detonador

L'incident dibuixat per un diari de l'època
Fa un segle des d'aquell 28 de Juny que va posar fi al món tal i com era conegut fins aleshores, tot i que la Gran Guerra no començaria fins un mes més tard. L'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, presumpte hereu al tron d'Àustria-Hongria, era de viatge per contemplar les maniobres militar programades a Bòsnia, tal com va ordenar un any abans l'Emperador Francesc Josep I (el marit de Sissi Emperadriu per als amants de la literatura romàntica). Desprès d'una breu inspecció de les barraques militars, la desfilada de sis automòbils va guiar Francesc Ferran i la seva esposa la Duquessa Sofia cap a l'obertura del museu estatal de Sarajevo a la seva nova ubicació.

Danilo Ilic, líder local de la Mà Negra Sèrbia, havia distribuït sis dels seus homes al llarg del recorregut de la desfilada per assegurar-se que no perdien l'oportunitat. Els dos primers varen fallar el tret. El tercer d'ells, Nedeljco Cabrinovik, va llençar una bomba a les 10:10am, però el lapsus de temps del detonador va fer que el dispositiu explotés sota el quart cotxe de la desfilada, un per darrere del que ocupava l'Arxiduc. Alertats per l'explosió la processó va accelerar buscant refugi a la Casa de la Vila. Els altres tres assassins van fallar doncs els cotxes passaven ara a massa velocitat. La història seria molt diferent si Francesc Ferran s'hagués quedat a dins en lloc de visitar l'Hospital de Sarajevo per veure els afectats per l'explosió. En aquesta segona desfilada d'automòbils se suposava que havien d'evitar problemes seguint una ruta diferent, però ningú va informar al conductor i així van acabar apropant-se massa a la posició que havia ocupat Gavrilo Princip, un dels assassins que en haver fallat s'havia traslladat a un lloc òptim. Princip va arribar a apropar-se fins a 1'5 metres de la parella i va disparar dos tres amb una pistola semi-automàtica de 9x17mm feta a Sèrbia. La primera bala va ferir l'Arxiduc a la vena jugular, la segona va causar una ferida abdominal a la Duquessa. Tots dos varen morir el mateix dia. L'Imperi Austrohongarès va demanar explicacions a Sèrbia, però aquesta respongué que el problema no concernia el Govern Serbi. Per tant l'Imperi va enviar l'Ultimàtum de Juliol, el qual no va ser satisfet, i posteriorment va declarar la guerra. Alemanya estava aliada amb l'Imperi mentre que el Regne de Sèrbia contava amb el suport de l'Imperi Rús, membre de la Triple Entesa juntament amb França i el Regne Unit. D'aquesta manera el petit conflicte entre Sèrbia i Àustria-Hongria va ser el detonador del primer conflicte a nivell mundial.

Mapa de les aliances a Europa l'any 1914

Però per què Sèrbia va atacar al seu veí? Això es remunta al Tractat de Berlín de 1878 signat pel Regne Unit, França, Alemanya, l'Imperi Austrohongarès, Itàlia i Rússia. Amb aquest tractat Sèrbia, Romania i Montenegro van ser reconegut com a regnes independents, mentre que Bòsnia va ser annexionada com a territori Austrohongarès. Ens els primers anys del segle XX oficials militars serbis liderats per Dragutin Dimitrijevic, qui també va tenir el seu paper en l'assassinat de 1914 doncs era el líder de la Mà Negra, van irrompre al palau reial de Sèrbia, van matar el rei i al seu lloc hi van posar a Pere I Karadordevic. Havia nascut una nova dinastia més nacionalista i el seu propòsit fou reunificar tots els territoris que havien format part de l'antic Imperi Serbi (el qual es va esfondrar l'any 1371, supera-ho Sèrbia!) incloent Bòsnia.

Per tant tot i que Àustria-Hongria (i Alemanya) frisessin per una excusa per atacar, va ser originalment Sèrbia qui, des de l'ombra, va trencar els Tractat de Berlín. Un cop iniciat el conflicte les Aliances van sortir a la defensa els uns dels altres i tot i que la Triple Entesa estava defensant el regne “culpable” ja no importava realment doncs tots els països implicats tenien petits problemes no resolts entre ells. La tensió havia estat a l'aire per molt temps i la mort de Francesc Ferran va ser només la gota que fa vessar el vas.

Què hauria passat si l'Arxiduc hagués fet cas de les pors de la seva esposa enlloc d'aprofitar l'ocasió de passar un dia a fora amb ella (com a Comtessa txeca Sofia era tractada com a plebeu dins de la cort austríaca, per tant les mostres d'afecte en públic eren inacceptables, ni tan sols podia asseure's al costat del seu marit)? Molt probablement, i tristament, la història no hauria canviat massa. Alemanya i Rússia, les més ansioses per un conflicte bèl·lic, haurien trobat una altra excusa entre els seus aliats per tal d'encarar-se l'una amb l'altra i provar d'expandir els seus territoris. Qui sap si en aquest hipotètic cas Alemanya també hauria d'haver pagat, injustament, la major part dels costos de la guerra i d'aquesta manera liderar Europa, i el món sencer, cap al segon gran conflicte del segle passat. Perquè, després de tot, la Segona Guerra Mundial no fou sinó la continuació dels problemes sense resoldre que durant tant de temps havien anat fent ferida a Europa.

L'Arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa la Duquessa Sofia el 28 de Juny de 1914 a Sarajevo



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada