Fa temps que volia escriure al
voltant del factor casteller i més durant aquest any, que ens ha brindat castells
espectaculars i que ens planteja un dubte: es pot arribar més amunt? Però
deixant de banda la superació de cada colla, amanida amb la competitivitat entre elles (que ens pot agradar més o menys),
ha estat una imatge, instantània, moment (podríem batejar-ho de mil maneres),
que vaig presenciar al XXVè Concurs de Castells de Tarragona, el que m’ha fet
decidir a escriure sobre la temàtica castellera.
El moment el constituïa un noi
que se situava en una de les escales de l’antiga Plaça de Braus (ara anomenada
Tarraco Arena Plaça, TAP pels més cosmopolites) i que valent-se solament d’un
bloc de dibuix recolzat en un cavallet, un estoig de carbons i la seva mirada
curiosa guaitant i captant el mínim detall, plasmava els castells amb una
barreja de serenor, humilitat i professionalitat. Aquesta imatge em va fer reflexionar,
en la intrínseca relació que hi ha entre el món casteller i l’art. Partint de
la base que els castells en sí ja són una manifestació cultural genuïna, part essencial del la tradició i
el folklore català, en són moltes les representacions escultòriques i pictòriques
en honor als castells que trobem arreu de Catalunya.
 |
| Instantània del dibuixant dels castells a carbonet (XXVè Concurs de Castells, Tarragona, Tarragonès). Fotografia: Gemma Andreu Magaroles |
En aquest primer article, em dedicaré a fer
un petit estudi de les representacions escultòriques que ens trobem a les
places i els carrers de les nostres viles. Però no les mostrarem totes, per tal de poder
fer una descripció més acurada i per tal que no sigui un simple inventari,
dividirem les explicacions en dos publicacions. Així doncs en aquesta
explicarem els monuments als castellers elaborats des de la dècada dels 50 fins
la dècada dels 70, deixant els més “moderns” per la propera publicació.
 |
| “El Casteller” (Plaça el Patí, Valls, Alt Camp). Fotografia: Santi Gomà |
En primer lloc i per ordre
d’antiguitat trobem el monument “El Casteller”, situat a la Plaça del Pati de
Valls (on està documentat que al segle XVIII van néixer els castells). Aquest
conjunt escultòric data de 1951 i fou elaborat per l’artista Josep Busquet i Òdena.
Originariament estava fet de pedra, però la còpia actual és en bronze. Es va
fer en honor a la Mare de Déu de la Candela a les Festes de les Decennals
d’aquell mateix any. Està format per una figura d’un casteller adult (a mida
natural), caracteritzat amb la vestimenta castellera (pantalons arremangats pel
genoll, faixa, camisa i mocador al cap), que amb un posat senyorial sosté a les
espatlles un vailet que també va vestit de casteller i que podria equivaldre a
la figura de l’acotxador o l’enxaneta.
En segon lloc trobem el “Monument als Castellers” que es troba a la Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès. Aquesta escultura data de 1963, és una obra de Josep Cañas i Cañas, que s’inaugurà per les festes de Sant Fèlix d’aquell any. El material amb el que està fet és pedra calcària, i no és a mida real. Les figures que representen els castellers són lleugerament superiors a les persones humanes que componen un castell. Aquest representa un pilar de 5, amb una clara estructura triangular des de la pinya fins l’enxaneta, és important destacar en aquest aspecte, que segueix un patró escultòric molt similar a la geometria dels obeliscs.
 |
| “Monument als Castelleres” (Plaça Jaume I, Vilafranca del Penedès, Alt Penedès). Fotografia: Joan Planas |
A continuació, tornant a la capital de l’Alt Camp i bressol dels castells, ens trobem el “Monument als Xiquets de Valls”, situat al Passeig dels Caputxins. Fou elaborat l’any 1969 per l’escultor Josep Busquets i Òdena. Autor, també, de l’obra “El Casteller” situada a la mateixa ciutat. Aquesta obra com l’anterior segueix el patró escultòric dels obeliscs, en aquest cas encara s’evidencia més ja que la base de l’obra és un obelisc pròpiament i els castellers estan esculpits a sobre d’aquesta. Està elaborada en gres i representa un 4d9 sense folre, un pilar de 6 i una torre de 7, cadascun dels castells esculpits en una de les cares de l’obelisc. En aquesta obra podem apreciar un annex fet del mateix material, que representa els músics que acompanyen tradicionalment els castells, els grallers i timbalers.
 |
| “Monument als Xiquets de Valls” (Passeig dels Caputxins, Valls, Alt Camp). Fotografia: HakanSvensson |
 |
| “Monument als Castellers” (Plaça dels Castellers de la Blanca Subur, Sitges, Garraf). Fotografia:http:// |
Data de l’any 1974 el “Monument als Castellers” situat a la Plaça dels Castellers de la Blanca Subur a Sitges (Garraf). L’autor d’aquest monument fou Joan Gallego, està elaborat en pedra tova i representa un pilar de 5. Fou un homenatge de l’autor a la Colla Sitgetana que va existir entre 1971 i 1987. Mesura 1,71m i està considerat l’escultura en honor als castells més petita feta fins al moment. La seva estructura és piramidal però amb una lleu sensació d’arrodoniment dels lateral, així dons és més similar a un prisma triangular arrodonit, que no pas a un triangle de vèrtexs marcats.
Si ens traslladem ara a la comarca del Baix Penedès, exactament a la ciutat del Vendrell, ens trobem amb l’escultura “Quatre de vuit del Vendrell”, situada a l’Avinguda de Jaume Carner. Fou inaugurada l’any 1976, durant el 50è aniversari de la Colla dels Nens del Vendrell. El seu autor fou Josep Cañas i Cañas, autor també del “Monument als Castellers” que és troba a Vilafranca del Penedès i que hem citat anteriorment. Està elaborat amb pedra calcària i representa un 4d8 de 7 metres d’alçada. Com a característiques d’aquesta escultura hem d’esmentar que el compositor català Pau Casals, fou anomenat president d’honor del monument i que l’any 1995 és traslladà a l’emplaçament on és troba actualment.
 |
| “Quatre de vuit del Vendrell” (Avinguda de Jaume Carner, el Vendrell, Baix Penedès). Fotografia: http://elpatidigital. |
Fins aquí la
primera part de l’article. La setmana vinent, veurà la llum la segona on podrem veure
monuments als castells que es desprenen dels cànons escultòrics més clàssics,
per mostrar-nos la part més minimalista de l’art.
Informació:
Maria Pérez Santafosta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada