Vista aèria de l'incendi |
Aquests
dies ens despertavem amb una amarga notícia als mitjans. Avui Nàpols
cremava. La matinada del dilluns s'incendià -o més ben dit, varen
incendiar, ja que se sospita que fou la Camorra napolitana- el museu
de la ciència de Nàpols. L'anomenada
Città della Scienza s'anà
consumint mentre els bombers intentaven apagar el foc durant tot el
dia. Els danys són incalculables i només s'ha pogut salvar un dels
edificis. Obviament representa un greuge social important per la
quantitat de treballadors que s'han quedat sense feina, així com per
la destrucció gairebé total dels edificis del museu i del seu
patrimoni però, sobretot, cal pensar en el fet que la 'Ciutat de la
Ciència' havia estat una de les fortes inversions de la ciutat
napolitana en els últims anys. Amb un elevat capital s'havia
museitzat i construit un museu modern i ple d'interactius, com ho
acostumen a ser els que toquen l'ària de les ciències; amb
pantalles tàctils, audiovisuals i tota mena d'elements d'última
generació, cars i novedosos. Deixant de banda la utilitat,
sostenibilitat o rentabilitat del projecte, el cas és que s'havia
decidit invertir en això, tornant-se en orris en poc menys d'un dia.
I així, jo em pregunto, quin és el valor que se li dóna avui dia
als museus, a la cultura i al patrimoni? Quin pes social pot
comportar quelcom que cremen sense miraments? Ja des de temps
immemorials, amb els conflictes bèl·lics, el patrimoni sempre havia
sortit perdent, cal esmentar, però, certes intervencions diguem-ne,
“encertades”, com el fet de l'expoli, que almenys salvava part de
material, o sobretot la retirada d'art durant les guerres del segle
XX, moment en que ja es començava a tenir constància de la
importància del patrimoni nacional. Però no cal, ni tan sols, anar
al segle passat; en tenim prou en mirar els conflictes armats
d'orient mitjà, on es troba destrossat gairebé tot el patrimoni
arqueològic, o durant la primavera àrab a Egipte, que entraren al
museu i extraieren un gran nombre de mòmies. Alerta, però! Que no
es malinterpretin les meves paraules i caiguin en un banal “salvem
la cultura sense importar les persones!”, com aquell desventurat
tuit de David Bisbal en el que es lamentava per la pèrdua de turisme
d'Egipte. El problema rau en el baix pes, la poca importància que la
nostra societat li dóna a l'art, la cultura i el patrimoni propis,
abandonant-lo o maltractant-lo, o fins i tot deixant-lo morir. De la
mateixa manera com dol veure com el patrimoni es perd per culpa d'una
guerra, també ho és veure com es malmet i s'oblida, deixant-lo a
l'abast d'actes criminals, violents o vandàlics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada