9 de març de 2013

El comerç de l’art en temps de crisi




Un dels principals maldecaps d’aquest període històric en el que estem vivint és la finalitat de les inversions de capital i els fruits que aquestes generen. És per aquest motiu que la comercialitat de l’Art també s’hi veu inclosa, en aquest univers, tot i que en un sentit més ampli. El que es vol dir amb la darrera afirmació és que l’Art no només cotitza per la seva materialitat, si no que des de finals de segle passat i sobretot en aquestes dues primeres dècades del segle XXI, moltes de les produccions artístiques porten lligades intrínsecament, un valor filosòfic i intel·lectual que les alliberen més de la seva materialitat, tot esdevenint partícips d’un Art completament Conceptual. No obstant això, els inversors en art aposten per la remuneració d’aquest pensament que al cap i a la fi ens fa ser completament moderns i contemporanis al món en que vivim.
Pot ser que aquestes paraules puguin resultar ofenoses per algun expert, però seria una incorrecció no acceptar que el món de l’Art ha anat unit i relacionat a les pràctiques comercials gairebé des dels seus orígens. Per aquest motiu, considerant aquesta apreciació com un valor més, lligat a l’Història de l’Art, analitzarem com aquestes produccions són valorades, i com es troba el mercat de l’art en aquests temps tant difícils que ens toca viure.
Segons els experts universitaris avui dia hi trobem una gran diferència taxativa entre els valors econòmics de la pintura antiga, és a dir tota aquella que data d’abans del segle XX, i les produccions contemporànies. Aquesta es basa amb el disparament de preus sobre l’Art Contemporani, el qual com hem dit al principi del text, es tracta d’un Art remunerat en gran mesura pel seu valor intel·lectual i conceptual. Mentre l’Art que hem considerat antic queda estable en preus i transaccions comercials, l’Art Contemporani arriba a moure a l’any al mercat artístic uns 60 milions de dòlars. Cal dir però, que dins aquestes xifres s’hi inclouen també els mercats d’antiguitats i les arts decoratives. Sigui com sigui, la realitat és que el món artístic mou realment grans xifres, o almenys això reflectien les dades fins als nostres dies. Malauradament la situació crítica també ha afectat al món de la compravenda d’Art. Si bé fins aleshores es reconeixia que la mala situació econòmica havia interferit en el manteniment i gestió del patrimoni artístic adquirit, actualment, des del punt de vista dels comercials i particulars, la situació s’ha vist afectada per un decreixement substancial tant de la producció artística com del seu mercantilisme a la resta del món, ja que Londres i Nova York es mantenen com a nuclis forts de comerç artístic.
Les dos faccions de l’Art que hem comentat responen i són regides per lleis o principis diferents, segons el moment econòmic en el que es trobin. Si fins ara la gran bombolla econòmica havia apostat per l’Art Contemporani com a bé especulatiu, sobretot en el perfil de col·leccionista inversor, els nous temps redireccionen les expectatives en el camp del mercat de l’Art. Actualment, i d’acord amb els temps de recessió que ens toca viure, el canvi econòmic projecta la seva inversió de capital vers el mercat sòlid de l’Art Antic.
Un dels exemples més clars, proper i rellevant que mostra aquesta situació econòmica és la fira de galeries i artistes a Madrid, en la seva 32ª edició d’ARCO, realitzada el més passat. Aquesta edició es va veure afectada també per la mala situació econòmica actual fet que condicionà tant el muntatge de l’exposició com les obres presentades per les galeries i artistes. Per tant, tots els preparatius per donar forma a aquest esdeveniment van realitzar-se de forma més continguda, tot adaptant la mostra d’Art a les condicions reals i actuals. Si bé ja és prou motiu per condicionar la fira d’Art la Crisi actual, un altre fet s’hi suma com a frontera pel desenvolupament comercial de l’Art Contemporani. Aquest es tracta de l’aplicació del 21% d’IVA cultural, el qual es presentat pels galeristes com el punt més negatiu pel seu desenvolupament comercial. Aquest fet els porta a afirmar que les galeries espanyoles  no són competitives per la resta d’estats i països, a la vegada que afirmen la debilitat dels artistes de l’Estat Espanyol. A tot aquest fet s’hi lliga la gran dificultat per presentar i trobar l’obra més polèmica i transgressora, ja que les produccions s’adapten a les condicions del mercat i client generalista, tot prescindint del geni més creatiu. No obstant això, altres opinions no condemnen totalment la situació i opten per un caràcter més optimista d’adequació a la realitat.
Per acabar, donarem punt i final a aquesta petita reflexió sobre l’estat actual del mercat de l’Art, amb paraules d’Urroz, president de la fira ARCO, qui reflexiona en el mercat de l’Art que el negoci n’és l’important quan s’ha vist afectat per la pèrdua del poder adquisitiu de les institucions públiques, i que per tant, s’ha de visionar aquest mercat vers els grans col·leccionistes i els particulars. Per dir-ho senzillament, en temps difícils s’ha d’optar per la solució més rendible, per tal de no arribar a la fi del comerç de l’Art Contemporani, encara que per molta gent no sigui vist com una solució molt correcta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada