Post-Art o el cas d'Angus McDonaugh

Amb dissenys molt coloristes i grans taques de colors plans que recorden les obres serigràfiques d'Andy Warhol ens arriben les obres d'Angus McDonagh, en una branca del pop-art que podríem anomenar post-art o art postal. L'obra de McDonaugh, en efecte, consisteix en una cinquantena de segells postals d'aparença simple, molts d'ells amb la seva pròpia cara, gràcies als quals aquest britànic de Somerset ha estat enviat cartes durant anys sense gastar ni una lliura en segells.

El seu treball va començar com a una protesta, reivindicant la desaparició dels segells postals i del correu ordinari per culpa d'Internet i les xarxes socials. “Tenia la sensació que el cap de la Reina estava per desaparèixer dels segells i ser reemplaçat per tot d'altres coses, i vaig sentir que havia d'actuar d'alguna manera”, recollia el diari londinenc “Metro” fa un parell de setmanes en una entrevista.

L'autor va crear els segells deliberadament amb aparença senzilla i simplista, però tot i així de les més de cent cartes, que ha enviat a destins tan llunyans com Austràlia, Canadà o Hong Kong, només una ha estat retornada per contenir un segell fals. Així doncs, estem parlant d'un artista o d'un estafador? Què en penseu vosaltres? Sabem què en pensa Royal Mail. L'empresa nacional de correus britànica insisteix en que és un delicte tant la creació com l'ús de segells falsificats i volen prendre mesures al respecte, clar que d'altra banda són ells mateixos qui haurien d'haver detectat els segells falsos durant aquests tres anys.

Val a dir també que Angus McDonaugh en cap moment volia escaquejar-se dels costos postals i ha provat de fer arribar xecs, però aquests han estat tots retornats. Si és així, en lloc d'un criminal no hi podríem veure una protesta artística, un Banksy del correu postal? O una pregunta millor encara: Royal Mail reaccionaria de la mateixa manera si fos Banksy qui hagués fet aquesta jugada?

Precisament una de les activitats de la nova etapa de Banksy a Nova York va ser vendre obres seves en una parada de carrer de les que solen vendre imitacions. Quina diferència hi ha entre tots dos perquè puguem dir que Banksy és un artista i McDonaugh no? Tots dos creen material original ideat per suplantar a mode de protesta; cap dels dos busca el benefici econòmic (els guanys de la venta d'originals a Nova York, a 60$ la peça, van ser íntegres per al botiguer de la parada). Però alerta! Banksy no ha fet perdre guanys a una companyia nacional, només a quatre desconeguts que estaven redecorant casa seva. Vol dir això que McDonaugh és un exemple que en l'Art, com en tot, cal anar amb compte contra qui es protesta?

Sorgeix de nou la gran pregunta “què és Art?” i una de les respostes més plausible alhora que indefinida és “Art és allò que els d'alguna manera (cultural, econòmica, política...) més poderosos decideixen que és Art”. No està a les mans de tots, ni a les meves, decidir si McDonaugh és un artista, sinó a les mans d'aquells que, sense que ens en vulguem donar compte, decideixen tantes coses per nosaltres. Vist així l'art contemporani no és tan diferent del Renaixement o el Romanticisme, on els grans artistes eren els que complaien millor als seus mecenes o enaltien amb més gràcia la classe burgesa; la clau deu estar en complaure a qui toca i no criticar el que no toca.