El passat 6 d’abril ens deixà un
dels grans prohoms del cinema espanyol: Bigas Luna (1946-2013). Director,
productor i creador d’un gran nombre de pel·lícules, l’última de les quals
haurà d’estrenar-se sense el suport d’aquest, ja que encara no s’havia començat
a rodar. M’estic referint a l’adaptació cinematogràfica del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel
de Pedrolo, obra cabdal de la literatura catalana, projecte en el que portava
tres anys treballant. Això em deriva a parlar de les modes que van i vénen amb
versions sobre novel·les. Els últims títols que hem pogut trobar al mercat són l’Anna Karenina de Tolstoi, La solitud dels nombres primers de Paolo
Giordano i dues apostes molt esperades: El
Gran Gatsby de Scott Fitzgerald i On
the Road de Jack Kerouac. Però no només ara reviuen al cinema clàssics -i
no tant clàssics- de la literatura; cal recordar que des dels inicis del sèptim
art la novel·la, i especialment aquella que ja havia estat portada al teatre
–cal esmentar l’èxit de la pel·lícula del Diari d’Anna Frank, realitzada a
través de la seva anterior adaptació teatral. Era, doncs, un punt fort ja sigui
perquè, d'entrada, sembla fàcil fer acudir a les sales els que ja han estat
fans o coneixedors del llibre, i per una altra hi ha l'encant gairebé màgic -o
potser morbós, de veure en carn i ossos els personatges que un dia et vas
imaginar, fet que, sovint, comporta desencants al veure que l’actor triat
s’allunya de la imatge que un s’havia fet del personatge.
L’adaptació cinematogràfica de
llibres és potser un pou sense fi, o un ram de flors inesgotables, si es vol
fer servir una metàfora més "cursi", ara que s’acosta Sant Jordi. Fet i fet, se
n’han realitzat de tots els estils: des de novel·les d’aventures, com Robinson
Crusoe (Daniel Defoe) fins a grans clàssics, com Cervantes, Shakespeare o Dickens.
Se n’han fet d’històriques (El nom de la rosa, Umberto Eco), juvenils (Harry
Potter, J. K. Rowling), best-sellers (El codi Da Vinci,
Dan Brown), de fantastia (El senyor dels Anells, Tolkien), del realisme del XIX
(Madame Bovary o Cims borrascosos), o fins i tot de novel·les expressionistes,
com El perfum, Patrick Süskind.
 |
| Fotograma de Cims borrascosos, 1939, William Wyler |
De pel·lícules, com de novel·les,
n’hi ha per a tots els gustos, i cal saber destriar la que millor ens escau, o
la que més de gust ens vingui en cada moment.
Amb aquesta nova entrada us animem a
que compareu llibre i pel·lícula per, no només trobar, sinó sobretot gaudir de
les diferències, al cap i a la fi es tracta de dos arts diferents i, aprofitant
que demà és Sant Jordi, fer una crida a la lectura. Un “jo ja he vist la
pel·lícula” sovint no val, poden perfectament ser dues solucions ben diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada