La Comunitat
Valenciana, a nivell general i per coneixença externa, es caracteritza per un
univers ple de festeig i fastuositat. Un dels fets referencials de la
seva cultura popular són les conegudes popularment com a Falles.
Aquestes construccions no són un simple objecte del foc, cal donar-los
el tractament digne que els correspon, ja que són obres ciclòpies amb uns trets
artístics d’artesans del cartró, fusta i actualment materials sintètics, els
quals són anomenats com a Mestres Fallers.
Resulta una mica
complicat endinsar-te en una tradició que tot i conèixer-la no l’has viscut mai
en viu. No obstant, cal estar-hi present per poder contemplar, en el meu
entendre i cada cop en el de molta més gent, autèntiques i vertaderes obres
d’art. Tot i ser fruit de la popularitat festiva, aquestes posseeixen una
tècnica i una execució professional amb unes formes i acabats que deixen
bocabadats a tothom. El fet de que la seva finalitat sigui l’encesa que les fa
desaparèixer la nit del 19 de març de cada any en desvirtua la
professionalitat, l’esforç i el treball. Però aquest punt és crucial per tal de
caracteritzar la tipologia d’aquest art. Si bé quan l’observem podem dir clarament
que són macroescultures, el seu sentit pràctic, tant tradicional com de la
filosofia dels mestres fallers, ens fa dubtar sobre la seva catalogació. Hi ha qui diu que realment són obres d’art
efímeres, les quals són degradades per un component natural com és el foc
mateix, tot i estar intervingut o provocat per la mà de l’home. Sigui com
sigui, les Falles no estan pensades per perdurar en l’eternitat i és aquest
pensament, segurament, les que les fa més especial. És cert que algun sector
del públic pensa que realment és un malbaratament de material innecessari, però
si ens centrem en la idea de que tot el material és susceptible de desaparèixer
i realment té una fí, això ens fa reflexionar de que potser no ens trobem
davant de cap aberració. No obstant això, és evident que no passen
desapercebudes i que no tota la gent les observa com a quelcom tradicional que
es repeteix cada any, si bé hi ha entesos que ja n’aprofundeixen més en el seu
camp d’estudi, ja que dins la materialitat escultòrica hi va lligada tot un rerefons
ideològic popular i crític, fet que els dóna realment el sentit pel que són
creades.

Un altre
dels factors que resulta inabastable és el fet de comentar correctament una
Falla. Realment algú sap com s’organitza i s’estructura i si hi ha alguna forma
protocol·lària? Doncs certament hi és i es repeteix com un patró en cadascuna
d’elles, per molt que la temàtica i el tractament escultòric hi sigui divers. Així
doncs, si volem analitzar una Falla cal anomenar les dues parts principals que
la constitueixen. Es tracta doncs, de la base dels ninots sobre la qual s’hi
planta el remat. Realment, la part originària de la Falla són els ninots, dels
quals posteriorment en descriurem breument el seu origen i la seva història.
Aquest donen el vertader sentit d’aquest fet, tot i ser de dimensions molt més
reduïdes que els remats. Amb els ninots s’estableix l’autèntic diàleg amb
l’espectador. Aquests presenten una gran càrrega satírica sobre problemes o
fets d’actualitat, i van acompanyats per norma general d’unes carteles amb
textos narrats o diàlegs que n’identifiquen la qüestió tractada i la forma de
burla que li correspon. D’aquest grup és d’on se’n salva un, l’indult del foc,
en el cas que fos la Falla guanyadora.
Si ens centrem en
el remat, aquest ha assumit en les darreres dècades, a partir dels anys 80, un
especial interès que fins aleshores no posseïa. Per aquest motiu, els fallers
tradicionals, no els artesans si no els ciutadans i públic més crític, aposten
per tornar a donar el caràcter més crític i important al paper del ninot, ja
que la majestuositat i grandesa del remat s’han emportat gairebé pel complert
el sentit tradicional de les Falles. Els remats doncs, són constituïts per unes
grans figures o conjunts escenogràfics amb unes mides de fins a una trentena de
metres. La seva estètica presenta uns perfils molt suaus, voluptuosos, aeris i
amb un especial interès per la mirada. Si bé els ninots presenten diversos
tractaments tècnics ja que les seves reduïdes dimensions ho permeten, els
remats transmeten una mirada estètica que els fa reconèixer arreu com a falles.
Són aquests ulls tant brillants, amb una alta predominança del dibuix i que
ressalten de les tonalitats més pastel de la resta del grup escultòric.
Normalment es resolen com un ull ametllat, més propi de l’anomenada mirada
arcaica, però que realment els dóna una humanitat i vivesa, tot fent els
personatges més agradables i propers a nosaltres. 

No es podrà acabar
aquest article sense comentar breument l’origen d’aquesta festivitat tant extraordinària
i plena d’expressió artística. Sembla ser que porta una gran càrrega simbòlica
amb la referència del foc com a element que obre l’etapa primaveral, tot
accentuant el canvi estacional. També hi ha qui troba referència amb els ninots
de quaresma que es cremaven arreu d’Europa per tal d’avançar i anunciar la vinguda
de la Pasqua. No obstant això, hi ha una història més arrelada, si més no més
acceptada pels valencians com n’és el sentit primigeni de la cremà. No és
casualitat que sigui per Sant Josep quan la festa pren el seu punt culminant
amb l’encesa de les Falles. Si ens centrem amb el patronímic valencià observem
com Sant Josep no n’és el patró de la ciutat ni de la Comunitat Valenciana, ja
que són Sant Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer, respectivament. Així doncs,
cal justificar perquè es fan les Falles per la fira de Sant Josep. Segons
sembla ser, vers aquesta època de l’any els fusters netejaven el seu taller de
les restes velles i inservibles i amb la vinguda del bon temps es posaven a
l’exterior dels baixos del taller per treballar la fusta. Amb les piles de
llenya que treien les cremaven al mig del carrer, si bé algun veí n’aprofitava
una part o hi afegia un moble vell perquè hi fos cremat. A partir d’aquí es va
optar per posar-hi un ninot al capdamunt de la pira el qual posteriorment adquirí
un to més satíric del barri on s’hi plantava. És per aquest motiu que
l’estructura base de les Falles és de fusta, ja que s’ha d’arribar a cremar
absolutament tot com a senyal d’eliminació de trastos vells i inici d’una nova
època regenerada de les cendres.
Actualment, el
moviment faller ha aportat gent d’arreu del món que van a visitar aquests dies
la ciutat per contemplar la gran bellesa de les Falles, i és aquest el motiu
pel qual els ninots ja han adoptat un caràcter satíric sobre temes coneguts per
la societat tot deixant de banda la burla veïnal. També cal dir que el fenomen ha
arribat a generar un museu propi de la Falla, dins el qual l’Institut Valencià
d’Art Modern n’ha pres part de possessió tot donant la rellevància necessària
al moviment artístic faller.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada