Camises, roures i art social

"The Blue Route", Kaarina Kaikkonen (2013)
a l'espai Fabrica, Brighton & Hove

Durant aquest mes de Maig serà ben fàcil trobar-se roba estesa pels carrers de Brighton & Hove, coincidint amb el Festival cultural de la ciutat. Es tracta de segona part de la instal·lació “The Blue Route” que ja s'exhibeix a la galeria Fabrica d'aquesta petita ciutat costanera britànica. El projecte va començar amb el centre cultural de Brighton demanant camises velles a tots els ciutadans doncs l'artista finlandesa Kaarina Kaikkonen treballa sempre amb objectes quotidians de segona mà; i és feina d'ella després fer aquesta mena de collage amb les peces de roba que millor encaixen en el seu disseny.Per què camises? Doncs en paraules de la pròpia Kaarina Kaikkonen perquè “una camisa és el més proper al cor. La persona es troba allí”. Molt bucòlic el pas d'aquesta intimitat que dóna una camisa cap a la oposada immensitat amb que es pot associar el color blau que dóna nom a l'obra, però d'aquesta manera, un cop completa l'obra, l'espectador no només juga a trobar la seva camisa entre la multitud sinó que amb aquest gest es troba a sí mateix formant part de l'obra, donant-li a aquesta nous valors interpretatius ben subjectius. Però l'espectador que ha donat la seva camisa també serà partícip d'una tasca social en quan s'acabi el Brighton Festival: totes les camises, tant les utilitzades en aquesta ruta blava com les que hagin estat descartades del disseny, seran donades a Oxfam. Així la funció social de l'art passa a una vessant pràctica.

L'obra de Joseph Beuys a Documenta 7
tal com ell va deixar les roques de basalt.

L'art sempre ha tingut aquesta funció social, ja fos exaltant les virtuts d'una determinada classe social com succeeix en les representacions artístiques més clàssiques o bé com a crítica dels sistemes socials i polítics, un concepte molt més contemporani; però no són tantes les obres d'art en que la funció social fa quelcom realment tangible com és el fet de donar a la caritat més d'un centenar de camises. Potser un dels primer exemples més remarcables d'aquest tipus d'art són les “escultures socials” de Joseph Beuys, un veritable creient de l'art com a potència per al canvi revolucionari. 

Un cop mogudes les roques van plantar
un roure al costat de cadauna d'elles

És així doncs que el 1982 per al Documenta 7 va escampar una pila de roques de basalt, les quals només des de l'aire es podien contemplar com una fletxa assenyalant un roure que ell mateix havia plantat. Acte seguit va anunciar que les roques només s'haurien de moure si s'hi plantava un roure al seu nou lloc. Com a resultat d'aquesta iniciativa 7.000 roures van ser plantats a Kessel, Alemanya. Es podria dir que el canvi social i mediambiental que buscava Beuys va ser més que aconseguit.

I com que l'art social parteix sempre de la participació dels espectador avui us encoratgem a participar en els comentaris d'aquesta entrada: Què n'opineu de l'art social? En coneixeu més obres? En quin projecte d'art social participaríeu de més bon grat? O se us acut a vosaltres alguna obra d'art social que puguem crear
nosaltres mateixos?