Barcelona i museus. Turisme massiu

Aprofitant la sèrie d’articles sobre Londres i museus, que els trobareu aquí i aquí, hem volgut fer-ne un altre sobre Barcelona, que també és coneguda per la gran quantitat de museus i equipaments culturals de tota mena que poseeix. Més concretament hem volgut parlar sobre aquesta nova Barcelona que està sorgint, suada i melangiosa, per la que circulen els milers de milions de turistes que anualment la visiten.

A la caza del turista kitsch, Martin Parr

Inspirats, també, en el documental que va aparèixer a Internet farà un mes i escaig, Bye Bye Barcelona, i que us deixem a continuació per a que el visualitzeu si teniu 54 minuts lliures, que val molt la pena. En ell s'hi explica, des de la òptica dels ciutadans barcelonins, com ha funcionat tot aquest corrent de turisme orgiàstic que omple els carrers de la ciutat, fent-la gairebé inhabitable.

Segons dades de l'Observatori d'Empresa i Educació de la Generalitat de Catalunya, aquest 2013 la ciutat ha rebut 15,6 milions de turistes estrangers i 3,1 de la resta de l'Estat. Són unes xifres grans, però que no ho serien tant si parlessim d'una ciutat de grans dimensions com per exemple París o Nova York; Barcelona és petita, dins de l'àmbit de les grans capitals mundials, i això fa que la massa turística conflueixi tota en espais reduïts. Només cal pensar en el cas del Park Güell, el qual va haver de començar a cobrar l'entrada per tal de disminuir el turisme massiu que estava deteriorant el patrimoni artístic del parc.
Llavors ens preguntem: és bo tant de turisme? Són molts diners i molts llocs de treball, però això dona lloc a una bombolla especulativa i turística que pot explotar en qualsevol moment. S'està desenvolupant una ciutat fantasma, on una gran part dels ciutadans no se la senten seva i de la que, fins i tot, se'n veuen presos i atrapats en els períodes de més turisme, tendint a la fugida i deixant-la com un mer escenari de consum, un aparador, un Port Aventura, ple d'espectacles i teatralitat però en el que ningú hi habita.

Turistes a la Sagrada Família, via ARA

Barcelona s'està convertint en reclam d'un target turístic molt concret, que es deixa els diners però no fabrica una economia sostenible ni llocs de treballs de qualitat. L'essència primigènia de Barcelona s'està perdent, quedant-se únicament apartada en petits espais de la ciutat que encara conserven aquell encant decadent de la ciutat comtal. 
I vosaltres, què en penseu? Els que viviu a Barcelona us sentiu així o realment creieu que és una exageració? I als altres, us agradaria que passés això a la vostra ciutat?