Londres i museus. Part II: voluntariat

La setmana passada parlàvem dels museus gratuïts a Londres i com això és possible en part gràcies al voluntariat, però tot té una cara B. El voluntariat, en qualsevol àmbit, està molt ben vist al Regne Unit i és un factor important a destacar en el teu currículum, tant és així que aquest es converteix en la forma bàsica d'aconseguir experiència. Les possibilitats d'aconseguir treballar en un museu londinenc augmenten considerablement si tens experiència com a voluntari. Dóna igual que la teva experiència hagi estat únicament com a guàrdia de sala seient dos dies a la setmana en una petita galeria, sembla que el sol fet d'estar entre aquelles quatre parets ja t'aporta qualitats significatives per ser tu i no un altre qui passi a cobrar un sou.

Reprenent les preguntes de conclusió de l'article anterior, creieu que funcionaria aquest sistema a casa nostra? Els nostres universitaris i jubilats s'aventurarien a col·laborar amb un museu o galeria sense rebre res a canvi, només pel sol fet d'ajudar? Per començar els nous plans d'estudis universitaris no solen permetre uns horaris lectius compatibles amb fer un voluntariat o una feina que permeti als estudiants començar a tenir experiència laboral. Tot i així, encara que es disposés de temps, renunciar al temps particular per dedicar-lo a la comunitat requereix d'una certa maduresa que potser no es mostra massa durant l'etapa universitària.

D'altra banda està el punt de vista de les institucions acollidores d'aquest voluntariat. Per què els museus de casa nostra no s'han emmirallat en aquesta iniciativa i no han provat de llençar-se al voluntariat? Potser no veuen possibilitats de reclutar prou personal voluntari, potser no els hi surt a compte invertir en formació de voluntaris que no pots lligar amb un contracte laboral o potser fins i tot és perquè no se'n refien de deixar el nostre patrimoni en mans de persones que treballen per amor a l'art. Però és cert això? Tan poc valor donem al nostre patrimoni que sembla que els museus no poden comptar amb el nostre suport voluntari?

De tota manera, no hi veieu en aquest voluntariat un equivalent amb el que ens passa a casa amb les pràctiques no remunerades? D'acord, el voluntariat es fa en benefici del patrimoni cultural, sí; però tots els càrrecs superiors (educadors, comissaris, directors...) poden cobrar els seus bons sous gràcies a aquesta “mà d'obra barata”. No es tracta ni tan sols d'unes pràctiques organitzades per la universitat i que cobreixen crèdits de formació, és un contracte entre el museu o galeria i els individuals que hi participen, tant si s'hi arriba a través de la pàgina web de la institució com a través d'agències de voluntariat. Aquest voluntariat que ens permet gaudir d'entrada gratuïta és, sense embuts, treball sense cobrar i una dificultat afegida per entrar al món laboral.

Ja per acabar, anem a canviar una mica els termes d'aquest exemple. Què passaria si parléssim d'un economista que fa pràctiques no remunerades per a “La Caixa” o un estudiant de dret que les fa en un bufet d'advocats? Estic segur que molts dels nostres lectors s'oposarien ferventment a aquesta situació del mercat laboral que s'aprofita dels més dèbils i obstrueix el futur dels joves; però en el cas que ens ocupa el treball gratuït d'aquests estudiants ens permet entrar de franc a veure la Pedra Rosetta al British Museum o “Els Girasols” de Van Gogh a la National Gallery. Estaríem tots disposats a pagar entrada als museus que ara són gratuïts a canvi de dotar amb un sou a tots aquells que hi dediquen part del seu temps lliure?