De tallers oberts a cultura oberta

De vegades passa que nosaltres, ciutadans i consumidors de cultura, no ens adonem de totes aquelles coses que la ciutat ens ofereix o està disposada a oferir-nos. Sovint només omplim els carrers en dates concretes, com ara Sant Jordi, Santa Tecla, etc. Els tallers oberts de la Part Alta de Tarragona són, en aquest cas, un d’aquests exemples, i és precisament des d’aquí des d’on la nova directiva d’aquesta associació vol crear un canvi.

Aquests dies, del 4 al 7 de setembre s’han dut a terme els X Tallers Oberts de la Part Alta de Tarragona, conduits per l'associació d'artistes anomenada Tallers03 pel codi postal d’aquesta zona. Un esdeveniment anual amb el que es pretén reforçar la presència artística a la ciutat així com donar a conèixer els artistes i la seva obra. Enguany, però, amb una multitud de canvis que no afecten tant exteriorment com al propi interior de l’associació i la significació mateixa d’aquests.

Pau López, Tziqui i Dídac Francisco, membres de la nova junta directiva de l’associació, tres joves que encara cerquen la seva identitat artística, són els encarregats de dur a terme les activitats que tenen plantejades per aquests dos anys de mandat. Ells mateixos ens han deixat recórrer el seu taller aquests dies que comparteixen amb altres dos creadors. Situat a la Rambla Vella de Tarragona, ple d’esbossos, dibuixos, pintura i materials diversos, esdevé el centre neuràlgic de la seva creació, i és des d’on el Cultius Culturals els hem fet una entrevista.

Taller 26. Espai d'Enric Llevat. Fotografia d'Alba Benedicto

La seva idea de Tallers Oberts, tal com ens han explicat, passa precisament per la ruptura amb la idea primigènia dels tallers oberts: obrir-los, reformular-los, ampliar i replantejar el seu  significat per a crear quelcom més col·laboratiu, no només entre els artistes de la Part Alta, sinó també amb altres col·lectius: la Universitat, l’Escola d’Art, etc. com una mena de mediadors entre la ciutat i la vida artística.

Es pot veure aquesta voluntat d’interconnectar diferents espais i elements en els projectes per a aquests Tallers Oberts, com són l’exposició col·lectiva de tots els tallers a les Voltes del Pallol, la mostra d’artistes de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona a l’antic Ajuntament, la xaranga literària portada per l’Escola de Lletres o la idea de fer participar els alumnes de l’assignatura de crítica d’art en l’elaboració del catàleg. En aquest sentit pretenen crear sinèrgies entre diferents institucions de la ciutat, «pujar el llistó de la oferta artística», emmirallar-se amb Barcelona però a través de tot el potencial que té Tarragona. «Ens interessen els relats locals», afirma Pau López, i Tarragona pot oferir un circuit artístic propi, carregat de força i individualitat, caldria, però, que s’unissin i treballessin cooperativament cadascun dels pols de la ciutat.

Un exemple magnífic d’aquesta voluntat de sinèrgies la dóna el projecte del catàleg, creat amb l’ajut d’Antonio Salcedo, professor de la Universitat Rovira i Virgili, amb el que s’instà als alumnes de crítica d’art, de la carrera d’Història de l’Art, a que fessin cadascú una crítica d’un dels tallers participants en la mostra, creant un vincle directe de l’alumne amb l’artista, essent aquesta crítica la que aniria com a descripció de cadascun dels artistes al catàleg, millorant-ne la qualitat i fent-lo ell mateix com a objecte artístic ja que, autoeditat i pràcticament fet a mà, el catàleg ha estat un seguit de postals que, col·locades en cadascun dels tallers, el visitant havia de fer-se’n col·lecció, com a incentiu per a visitar-los tots.

Catàleg complet. Tallers03 2014. Fotografia pròpia

La premissa inicial dels tallers era obrir-los per a que un públic potencial pogués veure la obra i així comprar quelcom, però ells creuen que això ja no és així, o ja no només és això. És important fer activitats a més a més dels tallers, i sobretot crear connexions entre els socis de l’associació. «Perquè no fer accions al carrer? Projectes conjunts» es pregunten, i plantegen com fer participar més activament el públic, per una banda, però sobretot buscant un lligam  més fort entre els membres interns. «Una associació acostuma a ser un sistema piramidal, i el que volem és horitzontalitzar el sistema de coordinació, cooperació i acció; trencar la estructura jeràrquica i fer propostes horitzontals».

Ens parlen d’intercanvis. Intercanvis de coneixement però també de col·laboracions, «seria com tornar al “trueque”» reflexiona Tziqui, fent partícips no només al sistema de les belles arts, sinó trencar els motlles i fer entrar per exemple artesans o altres tipologies de creació.

Espai taller de Tziqui. Fotografia d'Alba Benedicto

Col·lecció Pero yo ya no soy yo, ni mi casa es ya mi casa de Pau López. Fotografia d'Alba Benedicto

Plens d’energia pretenen crear xarxes d’intercanvi internes i activitats de tota mena durant tot l‘any, que esperem i desitgem que els funcionin perfectament i que sigui un pol més del compendi tarragoní de creació artística més enllà dels fets puntuals que criden a la població a interessar-se per la cultura. També els donem les gràcies per l’entrevista i molts d’ànims per seguir endavant amb nous projectes!