![]() |
L'incident dibuixat per un diari de l'època |
Fa un
segle des d'aquell 28 de Juny que va posar fi al món tal i com era
conegut fins aleshores, tot i que la Gran Guerra no començaria fins
un mes més tard. L'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, presumpte
hereu al tron d'Àustria-Hongria, era de viatge per contemplar les
maniobres militar programades a Bòsnia, tal com va ordenar un any
abans l'Emperador Francesc Josep I (el marit de Sissi Emperadriu
per als amants de la literatura romàntica). Desprès d'una breu
inspecció de les barraques militars, la desfilada de sis automòbils
va guiar Francesc Ferran i la seva esposa la Duquessa Sofia cap a
l'obertura del museu estatal de Sarajevo a la seva nova ubicació.
Danilo
Ilic, líder local de la Mà Negra Sèrbia, havia distribuït sis
dels seus homes al llarg del recorregut de la desfilada per
assegurar-se que no perdien l'oportunitat. Els dos primers varen
fallar el tret. El tercer d'ells, Nedeljco Cabrinovik, va llençar
una bomba a les 10:10am, però el lapsus de temps del detonador va
fer que el dispositiu explotés sota el quart cotxe de la desfilada,
un per darrere del que ocupava l'Arxiduc. Alertats per l'explosió la
processó va accelerar buscant refugi a la Casa de la Vila. Els
altres tres assassins van fallar doncs els cotxes passaven ara a
massa velocitat. La història seria molt diferent si Francesc Ferran
s'hagués quedat a dins en lloc de visitar l'Hospital de Sarajevo per
veure els afectats per l'explosió. En aquesta segona desfilada
d'automòbils se suposava que havien d'evitar problemes seguint una
ruta diferent, però ningú va informar al conductor i així van
acabar apropant-se massa a la posició que havia ocupat Gavrilo
Princip, un dels assassins que en haver fallat s'havia traslladat a
un lloc òptim. Princip va arribar a apropar-se fins a 1'5 metres de
la parella i va disparar dos tres amb una pistola semi-automàtica de
9x17mm feta a Sèrbia. La primera bala va ferir l'Arxiduc a la vena
jugular, la segona va causar una ferida abdominal a la Duquessa. Tots
dos varen morir el mateix dia. L'Imperi Austrohongarès va demanar
explicacions a Sèrbia, però aquesta respongué que el problema no
concernia el Govern Serbi. Per tant l'Imperi va enviar l'Ultimàtum
de Juliol, el qual no va ser satisfet, i posteriorment va declarar la
guerra. Alemanya estava aliada amb l'Imperi mentre que el Regne de
Sèrbia contava amb el suport de l'Imperi Rús, membre de la Triple
Entesa juntament amb França i el Regne Unit. D'aquesta manera el
petit conflicte entre Sèrbia i Àustria-Hongria va ser el detonador
del primer conflicte a nivell mundial.
![]() |
Mapa de les aliances a Europa l'any 1914 |
Però per
què Sèrbia va atacar al seu veí? Això es remunta al Tractat de
Berlín de 1878 signat pel Regne Unit, França, Alemanya, l'Imperi
Austrohongarès, Itàlia i Rússia. Amb aquest tractat Sèrbia,
Romania i Montenegro van ser reconegut com a regnes independents,
mentre que Bòsnia va ser annexionada com a territori Austrohongarès.
Ens els primers anys del segle XX oficials militars serbis liderats
per Dragutin Dimitrijevic, qui també va tenir el seu paper en
l'assassinat de 1914 doncs era el líder de la Mà Negra, van
irrompre al palau reial de Sèrbia, van matar el rei i al seu lloc hi
van posar a Pere I Karadordevic. Havia nascut una nova dinastia més
nacionalista i el seu propòsit fou reunificar tots els territoris
que havien format part de l'antic Imperi Serbi (el qual es va
esfondrar l'any 1371, supera-ho Sèrbia!) incloent Bòsnia.
Per tant
tot i que Àustria-Hongria (i Alemanya) frisessin per una excusa per
atacar, va ser originalment Sèrbia qui, des de l'ombra, va trencar
els Tractat de Berlín. Un cop iniciat el conflicte les Aliances van
sortir a la defensa els uns dels altres i tot i que la Triple Entesa
estava defensant el regne “culpable” ja no importava realment
doncs tots els països implicats tenien petits problemes no resolts
entre ells. La tensió havia estat a l'aire per molt temps i la mort
de Francesc Ferran va ser només la gota que fa vessar el vas.
Què
hauria passat si l'Arxiduc hagués fet cas de les pors de la seva
esposa enlloc d'aprofitar l'ocasió de passar un dia a fora amb ella
(com a Comtessa txeca Sofia era tractada com a plebeu dins de la cort
austríaca, per tant les mostres d'afecte en públic eren
inacceptables, ni tan sols podia asseure's al costat del seu marit)?
Molt probablement, i tristament, la història no hauria canviat
massa. Alemanya i Rússia, les més ansioses per un conflicte
bèl·lic, haurien trobat una altra excusa entre els seus aliats per
tal d'encarar-se l'una amb l'altra i provar d'expandir els seus
territoris. Qui sap si en aquest hipotètic cas Alemanya també
hauria d'haver pagat, injustament, la major part dels costos de la
guerra i d'aquesta manera liderar Europa, i el món sencer, cap al
segon gran conflicte del segle passat. Perquè, després de tot, la
Segona Guerra Mundial no fou sinó la continuació dels problemes
sense resoldre que durant tant de temps havien anat fent ferida a
Europa.
![]() |
L'Arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa la Duquessa Sofia el 28 de Juny de 1914 a Sarajevo |