Roy Liechtenstein (1923-1997) va ser un pintor estatunidenc de Pop Art, artista gràfic i escultor, conegut sobretot per les seves representacions a gran escala de l'art del còmic; però avui a Cultius Culturals ens hem proposat debatre fins a quin punt un artista pot ser considerat com a tal.
Ricard Gispert: De
tota la seva trajectòria professional només podem considerar
Liechtestein com a artista per les obres en que ell sigui autor de tot
el material, aquelles en que no hagi manllevat res de cap vinyeta de
còmic. En tots aquests altres casos l'artista és el “cartoonista”,
el dibuixant del còmic que ha creat uns continguts originals
aplicant-hi una tècnica i estil diferent a d'altres còmics. No és
ben bé un plagi doncs fa variacions de l'obra, però sí que és
cert que el mèrit hauria de recaure en els dibuixants com Irv Novick
o Jack Kirby. Són ells qui s'haurien d'emportar el reconeixement i
els diners.
Guiomar
Sánchez: ‘Un
artista mediocre pren prestat; el geni roba’. Ja ho deia Picasso,
que el veritable enginy és saber donar la volta a allò que ja està
fet, i és que es podria dir que, potser, en l’art mai es pot
parlar de “contingut original” o almenys verge en quant a forma o
concepte. Sempre s’haurà fet abans, s’haurà gestat abans la
idea primigènia de la qual l’artista pren empenta per crear la
seva pròpia. Tenim exemples ben clars com el mateix Picasso, amb les
Senyoretes d’Avinyó, “copiant-se” o més ben dit
“apropiant-se” de les màscares africanes i els ulls del romànic.
També, aquest passat que inclina a la creació, apareix dins de
l’obra, més o menys clarament, mostrant un agraïment pel
referent, o una crítica, com per exemple El balcó de Manet, de
Magritte, que aquest –Manet- a la vegada, s’havia inspirat en el
balcó de Goya.
RG: Totalment
d'acord: l'agraïment fruit de l'admiració o la crítica d'un
artista justifica la inspiració en els mestres que ens precedeixen;
però la diferència en l'obra de Liechtestein és que imita altres
artistes com a suport del seu missatge, no com a part del missatge.
Com bé has indicat no és el primer autor en fixar-se en l'obra
d'altres per tirar endavant el seu treball, i encara aniré més
lluny posant com a exemples L'interior Holandès de Miró o
Las Meninas de Picasso, veritables copies de les obres homònimes,
però en aquest cas la còpia és part del missatge, es tracta
d'homenatges a grans mestres de la pintura passant-los pels filtres
de la contemporaneïtat. Tanmateix per fer un homenatge a un artista
cal que aquest tingui un cert renom, en canvi Lichtenstein s'aprofita
de la feina d'altres amb menys renom que ell sense ni tan sols
donar-li un valor artístic a aquesta apropiació.
GS:
No
té res a veure, al meu parer, el fet que siguin menys coneguts els
artistes dels quals parteix. Liechtenstein utilitza el còmic amb un
fi artístic i, de retruc, fer-hi partícip la cultura del còmic,
jugant amb un element quotidià, com era típic del Pop. Fent
referència de nou a Picasso, recordant les famoses cares cubistes,
extreu aquesta idea de les màscares africanes, autors dels quals ni
tan sols es té constància, ja que la seva cultura no li presta a
l’autor la importància que se’n dóna a occident.
RG: Però la
diferència entre Picasso i Liechtenstein és que el primer extreu una
idea de l'art africà, com bé has indicat, mentre que l'altre còpia
completament fragments de còmics dibuixats per altres autors, no es
tracta sols d'una inspiració en l'obra d'altres, tot i que de
vegades fa collages amb fragments de diversos còmics. Una altra
diferència significativa és que en qualsevol llibre o recurs en
xarxa s'explica que l'artista cubista es basà en les màscares
africanes mentre que en pocs llocs es troba informació sobre els
autors en que es basa Liechtenstein, encara gràcies si es fa
referència a DC Comics. Si destaquem a Liechtenstein com a artista
també hem de nombrar a Jerry Grandetti, Russ Heath i tants altres
artistes del còmic.
GS:
El
fet està, crec jo, en que el còmic i els autors de còmic mai
havien estat titllats d’artistes, sinó que es considerava un mer
entreteniment. Les obres de Lichtenstein col·loquen l’estètica
del còmic al nivell de l’art i, en certa manera, tot i no citar
els seus noms directament, està enaltint aquests autors i la
simbologia del món del còmic, donant pas a un reconeixement global
que abans no tenien.
RG: Sí, podem estar
d'acord en que enalteix la simbologia del còmic, tot i que no els
autors, doncs molts avui dia resten quasi en l'anonimat. També és
cert, però, com bé has indicat, que la història de l'art
s'alimenta a si mateixa, evolucionant per donar pas a nous artistes i
estils, i vist així Liechtenstein és una peça més d'aquest gran
trencaclosques que és l'art contemporani.
GS:
Molt
bé, és perfectament comprensible la teva postura, especialment
degut a la injustícia que suposa, per part de la institució
artística i la societat en general, que reben els autors de còmic,
que es veuen relegats a un segon terme i titllats, fins i tot,
d'entreteniment banal. S'hauria de donar -o potser el mateix
Liechtenstein ho hauria d'haver fet- un tracte més elevat a aquest
tipus de manufactura -tractant-ho d'art- que ha estat un referent de
grans artistes.
#1anyCultiusCulturals
Ricard Gispert Parra
@ricardgispert
Guiomar Sánchez Pallarès
@guiomar_sp
