Durant els darrers anys s’ha anat celebrant, en els mesos de setembre i
octubre, les Jornades del Patrimoni Europeu, consistents en la creació i
desenvolupament d’activitats culturals arreu del territori català per tal
d’apropar-lo a la ciutadania. Aquest any, a més a més, ha coincidit amb les 7es
Jornades de la Penedesfera, agrupació de bloggers del Penedès, triant Sitges
com a seu del 2014, celebrant-ho els dies 26 i 27 de setembre. Han enfocat
aquesta edició, doncs, en les experiències de les noves tecnologies dins dels
centres museístics catalans, aprofitant les Jornades de Patrimoni Europeu per
tal d’enllaçar les conferències amb visites a diversos centres patrimonials
sitgetans.
Nosaltres vam poder assistir-hi, i vam gaudir de l’imponent Palau Maricel, casa
senyorial que l’arquitecte Utrillo construí per a l’artista Deering quan
aquest, portat per Ramón Casas, volgué instal·lar-se a la vil·la. Així doncs,
en aquest espai ple d’obres d’art i reproduccions de grans artistes s’han donat
lloc les conferències pertinents i la trobada de bloggers i d’instagramers,
aquests últims emmarcats dins de la seva cinquena trobada amb els hashtags #JEPSitges14 i #5instameetpenedes respectivament.
 |
| Tuit inicial de la trobada |
La temàtica era les noves tecnologies aplicades al patrimoni, cercant les
experiències que els museus del Garraf, el Penedès, etc, però també d’arreu del
territori català s’havien anat desenvolupant. És per això que hi hagué la
presència de diferents personalitats dels centres culturals propers, parlant
sobre l’ús de les xarxes socials als museus de Sitges, la importància que ha
pres la difusió online, sobretot fixant-nos en el cas del projecte wiki del
Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, o les experiències amb la
interacció del visitant, de la mà del Museu de Deu del Vendrell. També es parlà
de la Realitat Virtual per apropar el llenguatge militar, com és el cas del
Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i Guerra Aèria a SantaMargarida i els Monjos, o la innovació i emprenedoria a través de
l’autofinançament, amb l’exemple del paper germinat del Museu Molí Paperer deCapellades, que omple gairebé el 70% del finançament del centre.
També es parlà de fora de casa. Especialment de les innovacions en aquest àmbit per part de museòlegs estrangers i les experiències obtingudes gràcies a la realitat augmentada, les aplicacions mòbils i les experiències directes amb el visitant. L’empresa MKT Cultural o Musguide han posat de relleu el camí cap on es dirigeix la museografia, enfocada més cap a una vivència; amb l’ús de les tabletes, mòbils o fins i tot les Google glass.
Les Jornades, acabant amb un tast de malvasia el primer vespre, i amb una
visita als renovats Cau Ferrat, Museu Maricel i Can Rocamora i a la que,
malauradament, no vam poder quedar-nos, donaven el seu punt i final a una
trobada plena de noves idees i projectes ben acurats; sempre relacionats amb
les TIC. És per això que nosaltres ens plantegem: què en serà del museu del
futur? O més aviat, què en serà del visitant del futur?
Hi ha una transformació molt concreta, que no té a veure només amb el canvi
d’explicacions a través d’aplicacions mòbils o audioguies, creant experiències,
gamificar, jugar amb les sensacions i els records, etc. Hi ha una alteració en
la societat i en com aquesta percep els museus, el patrimoni, i especialment la
manera de gaudir-lo i de viure’l. Es perd, potser, un altre tipus de
comportament? Evidentment no és obligatori l’ús dels QR, de la RA, etc, però
no
estem potser creant una societat que depèn exageradament de les noves
tecnologies, de les xarxes socials i de l’aparença? On queda aquella exaltació
íntima i individual? L’art –i el patrimoni, cultura en general- ha deixat de
ser quelcom contemplatiu per passar a ser un joc d’interacció. Tot ha de passar
pel filtre de la interactivitat, l’aplicació i l’explicació? Això crea
experiències noves al visitant que ja hi aniria? O només es pretén ampliar el
públic? Sigui com sigui, no es tracta de fets aïllats, sinó que és una evolució
que acompanya la globalitat de la societat, no només en grans institucions sinó
també de cara als centres més propers. Aquesta volguda evolució telemàtica
afecta no només al món cultural sinó també tots els àmbits de la vida. Un
exemple d’això és El I Forum Jove de la Tarragona Smart Mediterranean City,
organitzat per la Jove Cambra Internacional, al que també vam assistir i que
pretenia crear un debat amb la joventut tarragonina per millorar la ciutat,
buscant solucions per crear una Tarragona moderna i sostenible a través del
model de Smart City i l’ús de les noves tecnologies. Tot plegat indica una
inclinació que ja s’anava veient d’un temps ençà, evolucionant cap a un espai més
productiu, ràpid i accessible. Caldria veure si tots aquests avenços ens fan
avançar a nosaltres o es perd quelcom d’humanitat. I de moment, el que podem
dir, és que les millores en són moltes més que les pèrdues, però cal veure cap
a on evolucionarà la societat.
 |
| Carpeta i record del I Forum Smart City |
