Aquesta temporada d’hivern Barcelona es presentava més que interessant amb
diverses exposicions i activitats culturals; una d’elles és la mostra de
l’avantguardista rus El Lissitzky, un dels menys coneguts del període i,
potser, dels més enigmàtics, que la Fundació Catalunya - La Pedrera ha proposat
per a l’espai temporal de la Casa Milà, La Pedrera, i que es pot visitar fins
al 18 de gener. A més a més, la Fundació ha organitzat aquest passat dimarts
una visita guiada especial per a bloggers, a la qual hem assistit!
El que crida l’atenció, primer de tot, és la divertida ironia o metàfora de
la exposició; ja que, com a bon avantguardista rus, la seva obra –pensàvem a
priori- és geomètrica, paral·lelepípeda, i amb moltes línies rectes i formes
punxegudes, molt en la línia del suprematisme i constructivisme. Element que
contraresta moltíssim amb les formes arrodonides, suaus i ondulants de l’obra
de Guadí. No obstant, aquesta ironia, de mesclar formes suaus i
arrodonides amb l’obra recta i geomètrica de l’artista no fa sinó accentuar les
diferents característiques de les peces de Lissitzky.
 |
| Reconstrucció de 'L'home nou', a partir dels Prouns. Imatge: @eldadodelarte |
 |
| Proun 6. 1919. Cedida |
 |
| Proun 30. 1919. Cedida. |
Però qui
és El Lissitzky i què feia? L'exposició
se subitula: l'experiència de la totalitat, i és a partir d'aquí que
volem començar. Per a parlar d’ell i de la seva obra podríem fer-ho
comparant-lo amb les seves peces anomenades Proun, essent aquestes
models tridimensionals en pla; és a dir, objectes de forma fabril i
tridimensional però exposats en 2D, que representen els ideals de la modernitat
i de l’home nou, a través de la ideologia del primer comunisme, la de la
Revolució d'Octubre, en tant que col·lectivista i humanitària. A més a més el
seu estil s’adscriu com un punt mig entre suprematisme i constructivisme, amb
una forta càrrega simbòlica però plenament geometritzant i polièdric, en tant
que ell mateix també té una personalitat polièdrica que, com les diferents
cares d’un cub, experimenta amb moltíssimes disciplines artístiques (com són la
il·lustració, disseny, museografia, arquitectura i fotografia, disseny gràfic,
entre d’altres) però en canvi d’idees molt humanes.
|
  |
| Projecte Gratacel horitzontal, c.1923 |
El
Lissitzky té moltes obres que es poden llegir com autèntiques metàfores de la
URSS. Agafem, per exemple, el seu projecte de gratacel horitzontal.
Ideològicament estava clar, competir amb aquella verticalitat dels EUA, però a
més, amb un edifici que no seria per empreses privades, sinó per incloure
dependències públiques de l'administració, i que a sobre, enlloc d'un
aparcament soterrani, tindria una connexió directa amb el Metro de Moscou.
L'antagonisme no podia ser més evident. El projecte, però, no el va poder
realitzar mai. Per aquells anys, abans dels famosos plans quinquennals, la
URSS, no tenia el suficient potencial industrial com per permetre's una obra
d'aquestes característiques. I és que l'ideal de la Revolució era massa
prematur per una Rússia que tot just sortia del tsarisme rural i analfabet.
Aquell ideal no es podia implantar de cop, però si una cosa caracteritza les
revolucions, són els canvis radicals.
Les
contradiccions entre el projecte i la realitat també dialoguen en les seves
obres. Al mateix temps que et podia dissenyar un teatre en el que feia a
l'espectador partícip de l'obra, on no hi havia diferències clares entre els
espais que ocuparien els i les actrius i el dels i les espectadores, ni entre
el que estava al centre o dalt o baix; et podia dissenyar una tribuna per a
Lenin en la que es remarcava l'èpica del líder. En el fons, el mateix diàleg
entre el pragmatisme i l'ideal, la realitat i la utopia, les reformes i la
revolució.
 |
| Espai Proun, 1923. Reconstrcció del 1971. Imatge cedida |
Entrar en la seva obra és una oportunitat que us
convidem a descobrir, i quan diem entrar, ho diem literalment, perquè la seva
proposta és la de l'art total, tot i que sempre es va definir, només, com
arquitecte. Construir-vos l'exposició, perquè per a ell, l'autèntic comissari,
i així ho constata la seva museografia, era cadascú.
Gabino Martínez Muñoz
Guiomar SánchezPallarès
Volem donar les gràcies a la Fundació Catalunya - La Pedrera per haver-nos convidat a la visita, facilitar-nos informació i cedir-nos imatges.
