Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges

20 de desembre del 2014

De l'Art en el Seté Art

 Ahir es va estrenar als cinemes espanyols Mr. Turner, la nova pel·lícula de Mike Leigh protagonitzada per Timothy Spall i on es narra la vida d'un dels artistes més importants en la pintura britànica: Joseph Mallord William Turner.

Tot i ser un films d'intenció biogràfica no ens hem de prendre al peu de la lletra tot el que s'hi representa doncs ja sabem que el cinema té tendència a exagerar o modificar per tal d'aconseguir una millor trama argumental. Aquesta és, de fet, la principal diferència entre una pel·lícula i un documental. Encara que tots dos són formats cinematogràfics el documental ha de ser completament objectiu amb intenció d'explicar només veritats mentre que una pel·lícula és subjectiva, és una història més o menys veritable explicada sota el punt de vista del director.

Tot i així, els films biogràfics són una bona manera per donar un cop d'ull a alguns aspectes de la vida dels artistes alhora que ajuden a crear un context visual del món que va originar les seves obres. És per això que avui recollim 10 films d'aquest segle que ens permeten imaginar com podria ser la vida d'aquests artistes:

Pollock (Ed Harris, EUA, 2000)
Ed Harris dirigeix i protagonitza aquest film que mostra un retrat amarg sobre Jackson Pollock desde el seu camí cap a la fama fins a la seva mort. Destaca la importància de la seva dona, Lee Krasner (Marcia Gay Harden), en l'esdevenir de la seva carrera i ens ofereix també una mirada al procés creatiu de Jack “The Dripper”.

Frida (Julie Taymor, EUA, 2002)
Basat en el llibre Frida: una biografia de Frida Kahlo de Hayden Herrena, aquest film guanyador de dos Oscars i amb la també mexicana Salma Hayek en el paper protagonista explica com la seva fractura múltiple de columna i la seva turbulenta relació amb Diego Rivera van influir enormement en la seva creació pictòrica.

La Joven de la Perla (Peter Webber, Regne Unit i Luxemburg, 2003)
Basada en el llibre homònim de Tracy Chevalier, aquesta pel·lícula ens mostra la vida del pintor holandés Johanes Vermeer (Colin Firth) a través de Griet (Scarlett Johanson), la serventa que inspiraria una de les obres més famoses de l'artista.

Modigliani (Mick Davis, França, 2004)
Escrita i dirigida per Mick Davis, aquest film ens fa un bon retrat de la vida d'artista a Paris a principis de la dècada de 1920. No només veiem la relació de rivalitat entre Amadeo Modigliani i Pablo Picasso sinó també el procés d'alcoholisme i bogeria que marcaria la darrera etapa del pintor italià.

Los Fantasmas de Goya (Milos Forman, Espanya i EUA, 2006)
Stellan Skarsgard, Natalie Portman i Javier Bardem protagonitzen aquest film que il·lustra el context història de l'Espanya de finals del segle XVIII sota el punt de vista de Francisco de Goya (Skarsgard).

Caravaggio (Angelo Longoni, Itàlia, Espanya, França i Alemanya, 2007)
L'única Tv-Movie de la nostra selecció està protagonitzada per Alessio Bonni en el paper de Michelangelo Merisi da Caravaggio. És un intens drama amb amor, violència i passió amb el qual es mostra la degradació de bogeria de l'artista italià.

Sín Límites (Paul Morrison, Regne Unit i Espanya, 2008)
Javier Beltrán i Robert Pattinson interpreten respectivament a Federico García Lorca i Salvador Dalí en una versió romàntica de la relació d'amistat-odi entre els dos artistes. No obstant el film fa un bon retrat de l'Academia de Estudiantes de San Fernando, centre artístic i cultural de l'època on es forjà la relació entre G. Lorca, Dalí i Luis Buñuel.

Renoir (Giles Bourdos, França, 2012)
Aquest film es serveix de la figura de Catherine Hessling, última model de l'impressionista Pierre-Auguste Renoir i primera actriu en els films del seu fill Jean Renoir, per mostrar la vida de pare i fill, l'un al final de la seva brillant carrera i l'altre mirant encara de descobrir-se a si mateix.

Camille Claudel 1915 (Bruno Dumont, França, 2013)
Bruno Dumont va escriure i dirigir aquest drama protagonitzat per Juliette Binoche en el paper de l'escultora Camille Claudel, qui mantingué una relació amb Auguste Rodin, quan el 1915 la seva família la va internar en una residència per a pacients mentals.

Mr Turner (Mike Leigh, Regne Unit, França i Alemanya, 2014)

En la pel·lícula que ha donat peu a aquest article descobrim un Turner estretament lligat al seu pare, que viu intensament les seves relacions amoroses i que, com per tots és sabut, revolucionà la pintura britànica.

11 de novembre del 2014

Recomanem Tarragona | #FandeTGN

Aquesta setmana el Blog de Tarragona Cultura ens ha convidat a col·laborar en la secció #BlogosferaTGN, emmarcada dins la campanya #FandeTGN, i a partir de la qual se’ns proposa fer tres recomanacions culturals tarragonines. Aquí les tenim!



El Pretori. Una altra mirada

La nostra primera recomanació ve marcada per un canvi d'òptica. Volem parlar de l'edifici del Pretori; essent un espai quotidià que veiem sovint i que, potser, poques vegades ens parem a pensar que es tracta d'un element que marca la història de la ciutat. El coneixem com a palau de Pilats, però en realitat no només és això: també va ser palau reial en època medieval i, ja al segle XX, una presó franquista. Més enllà de la petjada de Tarraco és un memorial democràtic que ens recorda la repressió. Per això us animem a que el visiteu, tant per dins com per fora, i el contempleu amb uns ulls diferents, per veure-hi més a través i més enllà de la ciutat romana.

Pretori. Fotografia pròpia




Cinefòrum Sàhara. Històries d'aprop

Durant aquest mes de novembre, des d'Una finestra al món i Hammada, i de la mà de l'àrea de cooperació, se celebra un cicle de cinema sobre un tema complex i silenciat com és el conflicte sahrauí. Essent aquest a l’antiga audiència, un edifici emblemàtic de Tarragona on trobem murs romans, una sitja medieval i una pintada revolucionària del segle XX, i al que també us proposem una mirada al seu pas temporal. A més a més el cicle temàtic també inclou activitats complementàries com són dues exposicions fotogràfiques i una trobada gastronòmica sobre l'alimentació en els camps de refugiats.







Lo importante es la base. Vida als barris

El Teler de llum - Centre d'Art és una nova proposta de la ciutat que pretén la creació de xarxes i sinergies entre diferents col·lectius artístics tarragonins. Un dels seus projectes és Lo importante es la base, que pretén fer difusió cultural i descentralitzar la producció artística a través, entre d'altres coses, de crear exposicions en espais poc convencionals com ho és per exemple el barri de Camp Clar, que ha acollit un projecte dels artistes Unai Reglero i Gabriela Córdoba anomenat Expeditions, i a partir del que s'ha pretés donar veu a conflictes socials sorgits per culpa de la crisi, i alhora s'ha volgut enaltir la idea de barri. Nosaltres us convidem a que visiteu el gran mural pintat al terra, que es troba a la plaça de Camp Clar, i així sortir del centre de la ciutat per apropar-se als barris, sovint allunyats de gran part de les activitats culturals i d'oci quotidians.



Pintada a Camp Clar. Foto extreta de: http://www.tarragona.cat/cultura/noticies/el-teler-de-llum-centre-dart-presenta-les-linies-de-treball




Moltes gràcies i esperem que gaudiu de les nostres recomanacions! :)
Consulteu les propostes anteriors d'altres bloggers aquí.