És
encara avui en dia la natura objecte d’intervenció humana o ha de ser un
element fossilitzat preservat de tota agressió?
Realment en aquesta dicotomia s’hi poden desenvolupar varies objeccions.
No obstant això, hem d’entendre que la naturalesa és una font important de
proveïment i com a tal, l’hem d’aprofitar de forma raonable i sostenible. D’aquesta
manera volem exemplificar aquest fet amb una construcció de fa relativament
pocs anys, en la que hi podem trobar una perfecta unió entre natura, art i
tecnologia. Es tracta ni més ni menys del radar meteorològic de la Miranda de
la Serra de Llaberia.
La
Serra de Llaberia es tracta d’un Espai d’Interès Natural, protegit legislativament
pel Govern de Catalunya, i s’ubica entre el sud de la comarca del Priorat, la
Ribera d’Ebre i el Baix Camp. Es tracta d’un entorn natural amb uns perfils
geogràfics espectaculars, caracteritzats principalment pels seus acusats
singles i la seva vegetació exuberant, especialment a les obagues. Al capdamunt
d’un d’aquests impressionants penya-segats i gairebé al cim de la Serra, hi
trobem l’edifici en qüestió, que tot seguit comentarem. Aquest es tracta d’un
dels quatre radars meteorològics de Catalunya, com el de la Panadella,
Vallirana i Puig d’Arques, que permeten l’estudi climàtic i ens ofereixen les
dades per mitjà del meteo.cat.
Si ens
centrem en la construcció hi veurem com en aquesta s’hi concentren
harmònicament natura, tecnologia i art. En primer lloc s’ha volgut destacar la
natura pel fet que l’edifici no genera un gran impacte visual dins l’entorn
natural, ans el contrari, ja que actualment el dignifica i li ofereix un doble
significat. Així doncs, les seves tonalitats clares de gris i blanc s’integren
amb les tonalitats grises, pròpies de les roques calcàries que formen la Serra.
En segon lloc farem referència a la tecnologia, ja que n’és el motiu principal
de la seva construcció. L’edifici conté tot un ordinador central que ocupa la
part inferior de la construcció, on s’hi processen les dades i s’envien a la
central pertinent.
Per altra banda, un radar format per dos parabòliques, es
troba a la part superior, degudament cobert per una cúpula sobre de la
construcció ja esmentada. Tots aquests materials científics poden semblar
realment complexos. No obstant això, la forma amb el que el disseny
arquitectònic congenia aquests elements, fa que l’edifici aporti unes
connotacions especials, que a primer cop de vista ens poden passar
desapercebudes. És en aquest darrer moment que arribem de forma més explícita
al tercer punt plantejat: el factor artístic. Realment desconeixem si la
construcció va ser concebuda amb unes significacions especials o si merament
respon a les exigències infraestructurals. Però si ens hi fixem bé, observem
com a part de lligar amb el territori, pel simple fet d’emprar unes tonalitats
suaus que no provoquen estridències cromàtiques amb l’entorn, també resol de
forma curiosa, però alhora tradicional, la unió entre la terra i el cel. D’aquesta
manera, el disseny ofereix uns perfils rectangulars a la base de la
construcció, tot fent al·lusió al racionalisme terrestre, marcat sempre de
forma tradicional pel quadrat. Per altra banda, la cúpula que cobreix el radar
respon a una gran esfera que es troba sobre la construcció rectangular. Així
doncs, la part superior i que connecta amb el cel, representa aquest sentit més
metafísic. Finalment, podem dir que l’edifici de la Miranda de Llaberia representa
aquesta eterna comunió entre el cel i la terra, la qual trobem representada per
mitjà de les cúpules inscrites sobre un quadrats en les esglésies dels nostres
pobles.
Aquest
article no hauria d’acabar pas en aquest punt, ja que la visió que s’ha ofert
vers aquest espai és completament subjectiva i personal. Realment volem deixar
clara la idea que la natura no ha de ser intocable, ja que tant en matèries
primeres com en punts estratègics com aquest, ens ajuda al nostre dia a dia.
Per altra banda, amb el comentari d’aquesta construcció hem volgut
aproximar-nos a un exemple que s’ha cregut pertinent per justificar aquesta
afirmació. Així doncs, en un mateix element hi trobem concentrat natura,
tecnologia i art. Deixem doncs en aquest punt obert el debat i reflexió
personal sobre si és correcte intervenir la natura amb exemples com el radar
meteorològic de la Miranda.
