Pàgines

12 de juliol del 2014

Per Sant Agapito el CC surt al carrer!



El passat dissabte 5 de juliol se celebrava una festa molt curiosa en un dels racons amb més encant de Tarragona: Sant Agapito’s day al carrer Compte, també anomenat Pilon’s street, pel seguit de pilons de colors que l’omplen de costat a costat.

Aprofitant aquesta diada tan original i artística, part de l’equip del Cultius Culturals i algunes col·laborades vam decidir fer un acte offline -el segon, si tenim en compte la #MuseumSelfie del febrer passat, en la que vam fotografiar-nos les cares rere un museu. D’aquesta manera, el Cultius Culturals ha sortit al carrer per pintar un piló!




El Carrer Comte abans de la remodelació. Fotografia: DelCamp.cat
Podria haver estat un dia de Sant Agapito Bis, però no va ser exactament així, la commemoració d’aquest sant, no cau, precisament, a primers de juliol (i mira que se’n troben fins a cinc en el santoral!), el que sí que va estar a punt de caure van ser algunes construccions del carrer Comte de Tarragona l’any 2005 per culpa d’un moviment de terres. Així, per recordar aquella data en la que el carrer va perdre gran part del seu veïnat, es celebra, any rere any, Sant Agapito’s Bis Day. Ca l’Agapito és com es coneix una de les cases de la plaça del Pallol, que queda just darrera del mateix carrer, i va ser la inspiració per posar nom a la festa. Una festa que té com a acte central la Pilon’s Parade, i és que per tal que els vehicles no aparquessin sobre les voreres, es va instal·lar una pilonada exagerada per un carrer tan estret com aquell. Després que l’any 2010 el carrer patís una important remodelació per implantar el pla de mobilitat de la Part Alta, les voreres, van desaparèixer, i en conseqüència els pilons perdien, segons algunes persones i entitats, la seva utilitat, però de feia temps, la seva utilitat era la d’inspirar, la d’inspirar a artistes any rere any.


D’aquesta manera, i com a vuitè any consecutiu, a principis de juliol se celebra aquesta “pintada” de pilons en la que hi pot participar tothom lliurement. Famílies, artistes, entitats i grups d’amics es reuneixen per pintar un piló cadascú, deixant-hi petjada durant un any.
 



El nostre piló!

El CC vam decidir que nosaltres també volíem deixar-hi constància! I ho vam fer amb un piló poètic; l’objectiu, doncs, era pintar-lo d’alguna manera i després posar-hi els versos d’un poema, concretament ‘Las moscas’ d’Antonio Machado, dedicada a aquells petits èssers que ens acompanyen els estius i que acostumen a habitar els carrerons estrets i humits, com són precissament els encantadors carreronets de la Part Alta de Tarragona! 






D’aquesta manera vam decidir crear un degradat de colors violeta-fuxia i marró-ocre, d’ambient brut i caòtic, perfecte per a l’hàbitat mosquil, fet amb esmalt acrílic, que contrastava amb la pintura blanca a base d’aigua amb que havíem fet la primera impressió, donant un efecte de craquelat. A sobre d’això, el poema i el dibuix de tres petites mosques, que us convidem a cercar si mai passeu per aquest carrer!

Us deixem, doncs, amb el poema i una selecció de fotografies de l'evolució del primer piló del Cultius Culturals! :)




Las moscas, A. Machado

Vosotras, las familiares,
inevitables golosas,
vosotras, moscas vulgares,
me evocáis todas las cosas.









Guiomar Sánchez
 Gabino Martínez

Amb la col·laboració artística de
Cinta González
Alba Benedicto





5 de juliol del 2014

Tocar ferro, veure colors, sentir esclats, olorar pólvora

La mar mediterrània té associada tradicions i cultures diverses, moltes d’elles mantingudes al llarg del temps i geogràficament. Una d’aquestes és la cultura del foc. I amb el seu so, amb la banda sonora de les onades arribant a la sorra fina i daurada de les platges de Tarragona se celebra des de fa més de vint-i-quatre anys, el Concurs de Focs Artificials Internacional Ciutat de Tarragona.

Pirotècnia Martí, Tarragona2014. © Paula Arbeloa 

La primera setmana de juliol, trobareu, al vespre, tot de gent que enfila la Rambla Nova amunt, fins a tocar ferro, o pugen a les terrasses d’amistats, o busquen racons que es pensen que només ells coneixen (això dóna certa distinció entre els cercles tarragonins), o van a passar la tarda a la platja, fan un berenar sopar, i a un quart d’onze, en punt, escolten el primer avís, en quinze minuts començarà el castell de focs. I amb aquest ja s’olora la pólvora, aquesta espècie de droga que t’activa el cos amb sensacions de revetlla.
El públic tarragoní, a base d’anys, s’ha fet un expert, no li val qualsevol cosa, no li serveixen quatre bateries ben col·locades per quedar bé, volen que el castell ocupi tota la Punta del Miracle, però sobretot, i és que som Mediterranis, ens agrada el ritme, el so, la potència, l’exageració, i m’atreviria a dir que fins i tot cert caos. Per això el públic espera amb delit el crescendo final, quan es crema i peta tot. No se si és aquí on es poden veure els millors espectacles pirotècnics, però de ben segur, que pocs marcs són comparables a aquest.

Pirotècnia Martí, 2014. ©Paula Arbeloa
El motiu d’aquest certamen no és altra que el de decidir quina empresa s’encarregarà dels espectacles pirotècnics per les festes de Santa Tecla. Aquest ha passat per diverses fases: votacions populars, que malauradament s’han perdut des de fa uns anys; jurats, més o menys entesos; premis en pacs d’espectacles per les festes de Tarragona, focs i tronades, o per les de Granollers; exhibicions; tres, sis, cinc o quatre dies; etcètera. En qualsevol cas el que està clar és que el Concurs és tot un esdeveniment ciutadà, on més enllà del castell, serveix per a que les tarragonines i tarragonins donin la benvinguda a l’estiu i es retrobin amb gent que fins el 24 de setembre es trobaran en més d’una cita cultural. I sobretot, no confondre amb un altre Concurs de Castells amb molta tradició a la ciutat, l’altre, però, no és de focs, sinó de castells humans, un capítol que el deixem per un altre dia.



Pirotècnia Martí, Tarragona2014. © Paula Arbeloa


Així, les festes de Santa Tecla, als voltants del 23 de setembre, marcaran el punt i final del cicle iniciat pels focs. I es fa, precisament, amb més foc, perquè les bones festes acaben en correfoc, traca, i algun extra de pirotècnia.