 |
| Panoràmica de la mesquita del Sultan Hassan des de la Mesquita de Mohamed Ali |
Malesh (en àrab omeia معلش) és una de les paraules
que més utilitzen els i les cairotes en el seu dia a dia, una de les seves
traduccions vindria a ser una mena de no passa res. I aquesta la poden
utilitzar en qualsevol moment i en qualsevol situació.
 |
| Panoràmica dels terrats de Jan al-Jalili |
I tot i que si fem una
traducció literal, no s'escau exactament a la situació egípcia actual, tal i
com ells la interpreten descriu perfectament el país d'avui en dia. Després de
l'últim alçament popular a la plaça Tahrir, fa una mica més d'un any, i que va
servir per enderrocar el president, un pel autoritari i estrambòtic, però
escollit democràticament, Mursi, dels Germans Musulmans; ara mateix governa
l'estat el Sissi, un ex-cap militar que s'enfrontà a les urnes el passat mes de
maig i que no va patir gens l’ombra del seu rival esquerrà Hamadin Sabahi.
Posem que estem a la
plaça d’Ibrahim Pacha, darrera d'on estava l'antiga òpera on tot sovint feia concerts
la Umm Kulthum, i una furgo xoca amb un taxi, a l'esquivar un toctoc, i a més
li dóna un cop amb el retrovisor a un parell de vianants. La paraula que totes
i tots els implicats dirien, seria: malesh.
I tots seguirien el seu camí.
 |
| Un dels carrers de Qarafa, la ciutat dels morts, després d'un mercat de bestiari |
Quan parlem del Caire
parlem d'una ciutat d'uns setze milions de persones, segurament més, en la
que sempre hi ha molta gent, molt moviment, passen moltes coses, es pot comprar
al mig del carrer, difícilment podràs caminar per la vorera, podràs
degustar la Tamiyaa que tant descrivia
en els seus llibres Naguib Mahfuz, i fins i tot en la ciutat dels morts costarà trobar el descans etern. Per tant de contrastos i de situacions dispars
n'hi ha moltes, però no sembla que res sigui tan pertorbador com per esquinçar
la vida en el seu dia a dia. Perquè com ens passa aquí, hi ha moltes
injustícies a corregir, moltes tradicions a canviar, i que ho estiguin
intentant ja pot ser més del que estem fent aquí.
 |
| Edifici cremat l'any 2011 des d'una de les finestres del Museu Egipci |
La seguretat davant del
turisme la porten fins a un extrem del tot contraproduent. Si un turista en
qüestió arriba i el porten de l'hotel al Museu del Caire, per exemple, de ben
segur que es pensarà que aquella ciutat està en plena guerra, ja que es trobarà
que per entrar hi ha un parell de files amb més d'una desena de tancs i
militars amb l'arma a les mans. O si estàs visitant la piràmide roja, de cop un
militar apareixerà per escoltar-te. Quan no cal, perquè si vertaderament fossis
un objectiu ho hauries notat quan camines entre els i les cairotes en el seu
dia a dia, i si vertaderament ets un objectiu, l'escolta facilitaria la cosa.
Per tant aquesta mostra excessiva del poder militar, i sobretot, de com cuiden
i mimen als turistes, és sobrant.
 |
| Últim divendres de Ramadà a la Mesquita Arm Ibn al-As, la més antiga d'Àfrica |
La sort de poder visitar
una ciutat de la mà de gent que la viu i la trepitja cada dia, és un autèntic
plaer, i et permet treure't els complexos i pors que puguis portar a sobre per
la imatge que t'has creat a través d'uns mitjans de comunicació que d'uns fets
concrets i reals, t'han fet creure tenir una imatge generalitzada per tota la
ciutat, i fins i tot aplicable a tot el país, i de forma prolongada en el
temps, ja que és de l'únic que t'han informat.
 |
| La plaça Tahrir des d'una de les seves terrasses |
