Fenomen Big Draw

Un paper, un color i un bri d’imaginació són suficients per deixar-se captivar per la màgia del Big Draw, un esdeveniment que trenca fronteres i ens uneix a tots mitjançant la plàstica del dibuix. Es tracta d’un festival que omple de colors aquelles ciutats que s’han afegit a aquesta efemèride. Alguns dels exemples propers en són Tarragona, Barcelona i Reus.

Abans de continuar informant sobre aquest esdeveniment que per a molts indrets és novedós, cal saber què és realment el fenomen Big Draw i la seva trajectòria vital, ja que no és cosa de fa dos dies. Aquesta convocatòria té els seus orígens a Anglaterra l’any 2000 per homenatjar a John Ruskin, escriptor, filòsof i artista victorià, i l’organitzà The Campaign for Drawing, una organització independent que entén el dibuix com a una eina de pensament, creativitat, i de compromís social i cultural, que ens ajuda a entendre el món i a respectar-lo més.

Actualment el festival es realitza en diferents països durant el mes d’octubre i Catalunya n’és un exemple amb la participació pionera del Museu Picasso de Barcelona tot liderant aquesta participació des de l’any 2010, afegint-se posteriorment l’any 2013 la ciutat de Tarragona i aquest any la ciutat de Reus. En aquest apartat volem destacar la primera edició d’aquest festival del dibuix que acollí Reus el passat més d’octubre.

Des de diversos indrets de la Ciutat, com la Biblioteca Xavier Amorós, El Centre Botànic, l’Escola d’Art i Disseny i Cal Massó, s’ha pogut viure un cap de setmana (17 i 18 d’octubre) molt intens i divertit, que ha constat de diverses activitats relacionades amb el dibuix. Des de fora podia semblar un esdeveniment merament plàstic, per dir-ho d’alguna manera “de fer dibuixets simplement”. Però en realitat, cada taller buscava mitjançant l’essència del dibuix, crear un resultat plàstic interessant i novedós, així com buscar també l’experiència humana i social que aquest fet comporta, ja que el dibuix unia les persones plàsticament i sensiblement.

Es traca doncs d’una vivència excepcional que agrupa persones de diverses edats per tal de comunicar-se, relacionar-se i expressar-se gràcies a la cooperació de l’expressió plàstica. És resultat de dotar de nous significats i sentits al dibuix, per tal de que gràcies a un recurs tan ancestral com aquest, es pugui actualitza el discurs gràcies als nous coneixements i conceptes, així com les noves expressions plàstiques.

Algunes de les imatges que presentem ens mostren aquesta participació i les diverses vessants pictogràfiques, que pretenien a tothom qui vingués que participés lliurement a través de l’expressió artística, tot realitzant dibuixos i il·lustracions de manera lliure i creativa. No podem deixar d’esmentar la participació dels artistes dibuixants i il·lustradors que de forma desinteressada es ficaren entre el públic i tot cooperant entre ells feien partícips als ciutadans de la seva creació.

Només ens cal dir que s’animeu a participar en la propera edició!!!

#dillunsartístics. La conceptualització de la proposta

Com ja deveu sospitar a l'equip redactor del Cultius Culturals ens encanta fer conceptualitzacions de totes les coses que anem fent i proposant! Ja ho vam fer a partir de la pintada del piló poètic pel Sant Agapito's Day, essent el nostre primer offline oficial; i ara volem tornar a explicar el perquè, el com i el quan dels #dillunsartístics!

Com bé sabreu, ja portavem molts mesos publicant a Twitter i Facebook cada dilluns una obra d'art, sempre amb la frase "Els dilluns passen millor amb art"; una proposta que va sorgir així improvitzada un dilluns molt fred de novembre. El 4 de novembre de 2013, per ser més exactes, de la mà de la japonesa Kumi Yamashita, i avui tot just fa un any.

El plantejament inicial era ben senzill, "animar" l'inici de setmana a partir d'una imatge artística, coneguda o no, per tal de fer difusió artística. De mica en mica vam anar veient que els nostres seguidors esperaven els dilluns per veure quina obra triaríem!! A partir d'aquí ho vam implantar com una norma interna: cada dilluns mostrar una peça artística, jugant amb les temàtiques, èpoques i, fins i tot, relacionant-ho amb aniversaris, dies concrets o exposicions que es fessin en aquell moment. Això ens agradava molt perquè era una feina més d'investigació i recerca a partir d'artistes nous que anavem trobant o d'antics que redescobríem.

Kumi Yamashita, imatge del primer "Els dilluns passen millor amb art". Dilluns 4 novembre, 2013

Un dilluns de setembre, però, la cosa canvià una mica. Un dels objectius del blog era que amics i seguidors participessin activament. El Cultius Culturals pretén ser més que un blog cultural en el que escrivim articles; volíem la resposta i implicació de la gent, i fins ara era una assignatura que teníem pendent. És per això que decidirem provar sort: podríem aconseguir que la gent paticipés de les obres que penjavem els dilluns? Així nasqué un tímid hashtag anomenat #dillunsartístics, una proposta que pretenia crear una vinculació entre el Cultius i els seus seguidors, que aquests també gaudissin de la tasca de pensar i buscar les imatges dels dilluns, una feina que a nosaltres ens aportava molt i que, d'aquesta manera, es podria crear un intercanvi cultural i artístic online!

Ja portem un mes i mig i estem molt contents de la resposta rebuda! Cada dilluns tenim les propostes artístiques d'un seguit de persones que s'estan fidelitzant i, a més més, s'uneixen cada vegada nous comptes de Twitter :)
És per aquest motiu que crèiem que necessitavem donar un pas més, crear un alicient que fes que els nostres seguidors no es cansessin dels #dillunsartístics, i així vam decidir premiar una de les imatges i fer-la fotografia de portada del blog a Facebook i Twitter, una imatge que nosaltres mateixos ja anavem canviant cada mes, reafirmant d'aquesta manera la participació útil dels amics del blog! Finalment hi ha hagut dos guanyadors! I això ha sigut degut a que, per una banda, ens va costar decidir-nos només per una imatge, i a que ens semblava molt interessant usar-ne una per a portada del Twitter i l'altra per a Facebook.

 

Tuit de la Fundació Arranz Bravo, imatge de Twitter de novembre

Tuit d'Ester Recasens, imatge de Facebook de novembre

La experiència ens ha semblat magnífica i esperem poder continuar amb molts més #dillunsartístics cada vegada més participatius. Des d'aquí us animem a que hi participeu, no només per Twitter sinó també via Facebook, i esperem poder triar moltes més imatges de portada arran d'aquesta iniciativa :)

Ens quedem, finalment, donant-vos les gràcies a tots els participants i amb la definició que la Fundació Arranz Bravo de l'Hospitalet de Llobregat, que hem conegut gràcies a aquesta iniciativa, n'ha fet:

Bring them back!

Recentment ens hem fet ressò a la nostra pàgina de Facebook de la nova campanya d'Act Click i Metaxa: Bring Them Back!, una iniciativa en xarxa per al retorn de les escultures del Partenó d'Atenes i la reunificació del monument.

Amb el suport de la Universitat d'Atenes, l'Institut d'Educació Tecnològica de Kalamata, el Comitè Finès per a la Restitució de les Escultures del Partenó i el Comitè Suís pel Retorn dels Marbres del Partenó; aquesta e-petició vol recollir un milió de firmes per tal de presentar la disputa davant del Parlament Europeu, però quin és exactament el problema amb les escultures del Partenó?

Figures del pediment del Partenó exposades al Museu Britànic. Font: Wikipedia Commons

Si visiteu Atenes, al capdamunt d'un turó hi podreu visitar l'Acròpolis, l'antiga ciutadella amb funció defensiva on hi havia els llocs de culte i que el 1987 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Entre els elements més coneguts de l'Acròpolis d'Atenes hi ha la monumental porta d'entrada anomenada Propileus, el Temple de Nike Àptera, el Teatre de Dionís, l'Erectèon i el Temple d'Atena Pàrtenos, més conegut com a Partenó. Però a Atenes, encara que visiteu el nou Museu de l'Acròpolis, amb prou feines hi podreu contemplar la meitat de les escultures d'aquests antics temples. Si heu acabat la vostra visita a la capital grega i encara voleu veure la resta d'escultures del Partenó haureu de comprar un altre bitllet d'avió i anar al Museu Britànic de Londres.

Fa ja 200 anys que temple i escultures es troben separats i el motiu té nom i cognom (i títol nobiliari): Thomas Bruce, setè Comte d'Elgin. Com a ambaixador britànic a l'Imperi Otomà, que en aquells moments dominava el territori grec, Thomas Bruce va arribar a un acord amb l'Imperi per tal d'estudiar i documentar les escultures de l'Acropòlis; però en assabentar-se que part dels vells marbres eren reutilitzats en la fortificació del recinte (durant l'ocupació de la península grega els otomans van haver de fer front als venecians i més tard als propis grecs lluitant per la seva independència) Lord Elgin va dur l'acord un pas més enllà i el 1801 començà a emportar-se materials del Partenó i dels edificis del voltant.

Métopa amb Làpita i Centaure.
Font: Web del Museu Britànic

El seu souvenir en tornar al Regne Unit consistia en 17 escultures dels frontons del Partenó, 15 mètopes del fris exterior representant la batalla entre Làpites i centaures, 75 dels 160 metres de fris intern del Partenó i una cariàtide de l'Erecteion, a banda d'altres fragments arquitectònics de la resta d'edificis del turó. L'arribada de les escultures, però, no va ser rebuda amb igual interès per part de tota la població, més per una qüestió de no complir amb els ideal estètics d'altres col·leccions en millor estat o pel fet de ser objectes valorats pels barbàrics turcs i no pas per l'espoliació en sí, i no va ser fins més d'una dècada després que el 1816 el Parlament ho adquirí tot per 35.000 lliures.

Durant molts anys el Regne Unit ha mantingut el seu control sobre aquestes escultures justificant-se amb que Atenes no comptava amb les infraestructures necessàries per a una millor conservació que la que pot oferir el Museu Britànic, però aquest punt ara sembla resolt amb el nou Museu de l'Acròpolis. Ara bé, si l'objectiu no és “reconstruir” el Partenó sinó traslladar les escultures d'un museu a l'altre; és aquest realment un argument de pes en favor dels grecs? Sent un conjunt escultòric de gran importància per a tota la cultura europea, no només per als grecs, realment canvia la percepció o és més satisfactori espiritualment pagant 5€ per veure'l en un museu a Atenes que veure'l gratuïtament a una de les ciutats europees amb més afluència de turistes. És a dir, aquest projecte té un interès merament cultural o es tractar d'augmentar els ingressos en turisme (i això s'aplica als dos bàndols)?

Partenó amb el nou Museu de l'Acròpolis al fons. Font: Web del Museu de l'Acròpolis

Altres arguments que presenten els líders polítics britànics són l'adquisició de les escultures dins dels marges de la legalitat amb un contracte signat amb el govern del territori grec en l'època. No podríem parlar per tant d'espoliació, tot i que l'existència d'aquest contracte és aigua tèrbola. A més, tot i que la campanya només demana específicament el retorn de les escultures del Partenó i no les de la resta d'edificis de l'Acròpolis; els anglesos insisteixen en que això podria obrir una porta per a altres reclamacions que buidarien els grans museus europeus i americans.

Per la seva banda Grècia insisteix en que altres reclamacions no tindrien cabuda donada l'especial importància del Partenó com a monument de valor universal. les diverses peces del Partenó escampades arreu de món constitueixen una única obra d'art que cal reunificar per tal de restablir elements orgànics que ara careixen de cohesió, homogeneïtat i historicitat; però que un cop retrobades al seu lloc d'origen oferiran una major interpretació i comprensió del conjunt. Còpies dels marbres servirien per mostrar l'influencia i deferències de l'art grec en la cultura europea mentre que el context al qual pertanyen els originals no podria ser mai recreat al Museu Britànic.